- Publicitat -
Just el dia que es complien 27 anys de la caiguda del mur de Berlín, a set mil quilòmetres de distància, als Estats Units d'Amèrica, el presentador de televisió, empresari, ‘showman’ i multimilionari Donald John Trump es proclamava vencedor de les eleccions i, per tant, president electe de la primera potència mundial. El mateix que durant la campanya electoral va proposar construir un mur a la frontera mexicana, ja que des de Mèxic sols la creuaven gent criminal, violadors i drogues, moltes drogues. Els immigrants mexicans són un col·lectiu que podrien sofrir una política repressiva més contundent per part de l'administració de Trump i com que l'economia mexicana és molt depenent de Washington, ha sigut la primera en rebre un fort contracop amb la devaluació d'un 10% del pes mexicà i la caiguda al nivell més baix en gairebé dos dècades.
A causa del sistema electoral dels Estats Units, el guanyador ha aconseguit més vots electorals però menys vots populars que la seva contrincant, l'exsecretària d'estat demòcrata en l'admisnistració Obama, Hillary Clinton, dona del 42é president dels Estats Units. És a dir, Trump presidirà els Estats Units amb menys vots que Clinton. Fet que igualment li va passar al candidat Al Gor en les eleccions presidencials de l'any 2000, que va acabant perdent davant del pistoler texà George W. Bush.Els mercats s'enfonsen després de la victòria de Trump. L'Ibex 35 cau gairebé un 4% arran dels resultats de les eleccions presidencials americanes. Les borses d'arreu del món també es desplomen. Una vegada s'ha confirmat la victòria del republicà, l'índex borsari espanyol s'ha quedat en 8.595 punts, xifra que suposa una caiguda del 3,8%.
Publicitat
El que ha fet decantar la balança a favor de Trump ha sigut la coalició formada pels descontents. Un grup que format pels votants blancs de més de 45 anys, amb pocs estudis i un nivell socioeconòmic mitjà o mitjà baix. Tant en entorns on el percentatge de blancs és alt i en entorns rurals, el vot republicà ha sigut superior al 70%. L'home blanc ha votat en massa Trump seduït pel populisme demagògic, però el més sorprenent de tot és que les dones blanques, després dels nombrosos comentaris sexistes i humiliants, també han votat majoritàriament al republicà.
A més de tot açò, també s'ha de sumar el vot tradicional republicà independentment de qui siga el candidat de torn. No és que els americans en general s'han tornat bojos, sinó que hi ha un percentatge d'un 10 o 15% que en les darreres eleccions presidencials van votar demòcrata i en aquestes han votat republicà.Al llarg de la campanya electoral, el que al principi era un discurs incendiari i políticament del tot incorrecte, ha anat baixant en intensitat i grolleries, evidentment molt ben aconsellat per un grapat d'assessors molt més hàbils que els de Clinton. Totes les propostes que ha anat presentant i que no eren demagògiques, (per tant, ben poques) les ha anat matisant substancialment. Milers de persones han eixit al carrer per a protestar i mostrar el seu descontent per l'elecció d'un xenòfob a la Casa Blanca. Tant a la costa est com a la costa oest i en ciutats com Nova York, Chicago o Boston han sigut milers les americanes i americans que han demostrat la seua frustració per l'elecció de Trump.
En les darreres hores i en diferents xarxes socials he opinat sobre el tema i algunes persones m'han preguntat qui eren els bons i qui els dolents. Sota el meu punt de vista en aquestes eleccions no s'hauria d'elegir el més bo dels dos sinó el menys dolent.El que ens espera en un futur no ho sap ningú, però en el que tots coincidim és la incertesa i la sensació de no saber el que passarà. I el que desitgem és que no arribe a complir ni la meitat del que ha dit al llarg de la campanya.Trump ha guanyat unes eleccions democràtiques i, malgrat haver aconseguit menys vots, ho ha fet d'una manera legal. Ha reconegut els resultats tot i que va dir que, si aquestos no li eren favorables, no els reconeixeria. Però les barbaritats van ser nombroses i, entre altres coses, va dir que si es posava a disparar trets a la cinquena avinguda, no perdria vots. També va dir que restabliria l'ofegament simulat per als sospitosos de terrorisme. Apostarà pel bloqueig complet i total d'entrada de musulmans al país i repatriarà tots els refugiats sirians. Construirà un mur a la frontera de Mèxic, ja que, segons ell, els mexicans migrants porten crims, drogues i violacions. Vol acabar amb la reforma sanitària estrella d'Obama (Obamacare). I creu que el canvi climàtic és una estupidesa. En temes com la llengua, vol acabar amb el castellà perquè és una llengua forastera. I, el més perillós de tot plegat, potser no és Trump, sinó els qui l'han votat. Tots aquests vots d'extrema dreta d'un grapat de gent que es deixa influir tant pel discurs de l'odi i la demagògia. I és que podria passar el mateix que a Alemanya amb la victòria d'Adolf Hitler en unes eleccions democràtiques o podria passar el que a França amb el partit d'ultradreta Front Nacional francès de Marine le Pen, a Àustria o a Grècia. Cal recordar que, a Europa, l'auge de l'extrema dreta ha sigut notori els darrers anys i que a França hi ha eleccions presidencials i legislatives el proper 2017.Simplement, cal esperar que tot açò acabe prompte i que, al final, haja sigut un malson que acabe al fons de les clavegueres.
David Casanova (@dbenlloch): membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
Publicitat
