L’exili català a Mèxic

Acabo una estança d’una setmana a Mèxic a darrera les petjades de l’exili republicà a Mèxic. Dels 20.000 refugiats procedents de l’Estat espanyol que arribaren des del 39 fins a finals dels 40 uns 4000 (segons altres fonts la tercera part) foren catalans. Fa pocs dies presentàvem a la seu de l’Orfeó Català de Mèxic DF el llibre “Esquerra a Mèxic 1941-1980” editat per la Fundació Irla amb coordinació de Josep Vall i direcció de José Murià. 274 biografies de militants que figuraven en la relació d’afiliats al partit entre els quals noms il·lustres com Serra Hunter, Bladé Desumvila, Josep Ma Poblet, Enric Pérez Farràs, Vicenç Guarner, Pelai Vilar etc acadèmics, escriptors, militars, metges, mestres, pagesos, comerciants, artesans, obrers etc Quadres d’un partit i d’un país que havien posat en marxa un projecte ambiciós de canvi de societat i d’Estat. Parlant amb els seus descendents quanta emoció, quanta enyorança, quanta lleialtat al país d’origen i als valors republicans i catalanistes. Per posar un exemple del que va significar l’exili de pèrdua per Catalunya i de guany per Mexic , la societat i el Govern (Lázaro Càrdenas) que els va acollir: a Mèxic hi havien 5000 metges l’any 39, nomes amb l’arribada dels catalans se n’hi van afegir 500.
Que 30 anys després encara hi hagi tanta tasca a fer per la memòria històrica demostra quina mena de frau democràtic ha estat la nostra transició