L’Excalibur del Rei Artur

En aquests últims dies en Artur Mas esta de gira mediàtica per tots els seus dominis. Com el Rei Artur – Soldat roma i servidor del Papa – de la mitologia, que es va enfrontar als seus, per unir-se amb els bàrbars “pictes” del nord del territori, que ara el coneixem com Anglaterra, per tornar-l’hi’s els seus territoris legítims front els designis de Roma. Ell te el seu particular Excalibur – concert econòmic -, que no es mes que un intent d’extraure’n d’una inamovible posició, d’un fet que es impossible i fals. La pedra on es troba clavada en la mes profunda roca, es la pitjor imatge d’espanya, i per molt rei Artur i mascares que porti o el retrati l’inestimable Pilar, ell sap  – del tot – que no es podrà realitzar. En 1982 – 1983 el seu predecessor va fer que el govern espanyol d’en Gonzalez, arribes a oferir aquest concert econòmic – Molt millor que el del cas Basc -, i el va rebutjar per unes poques competències histriònicas i menudes, però amb cadira de poder a Madrid. Aixi, que no vinguin amb histories de pel·lícula de Fantasia de Disney. El famós peix a cove no pot tornar. En Artur es un gran encantador de serps – Excel·lent oratorià e imatge publica -, se l’hi entén el que diu, però no el que de debò hi pensa. L’Utopia votada de forma contundent per CIU, es un parany de l’inmovilisme precari de la pròpia mentida que s’esta venent. Els proclamadors de l’independència tenen molt més a dir i a oferir – Caldria mirar llurs projectes al web – a una Catalunya morta, esquinçada i ferida per l’autentic mal: Espanya. Queden encara uns dos mesos, que tant els cràpules del PSC i els vividors del “bipartit” federalista de CIU faran be la seva tasca des de les ombres, però el català ja no es deixara enganyar mes. Votara en Blanc. Nul. No anirà pas a votar. O votara pel canvi real, necessari i que mai s’ha provat?