Hauríem de ser força ingenus, per no creure que CIU no estarà al capdavant del nostre govern al llarg dels propers 8 o 12 anys. Un fet que ens evoca a tres llargs manaments convergents al nostre país.
Te una estratègia especifica amb el seu lema de campanya i de visió de Catalunya: Dret a Decidir.
Com estem veient i contraposat a la lògica natural de la política democràtica, CIU deixa que les llistes més votades siguin les que governin en diferents municipis.
Estan retallant les capacitats publiques en contrapartida d’un augment del servei privat dins del mateix àmbit. Aquestes retallades son causa efecte d’un govern inoperant espanyol i una gestió d’un esfereïdor tripartit.
L’Estratègia global de CIU envers la ciutadania catalana es ben clara. Ara estan treballant-hi pel conegut concert econòmic com a pacte fiscal, que si espanya no l’accepta – únicament ens gratificara donant-nos competències de poc bagatge, aleshores es posaran ferms en el seu desig i quan els populars guanyin les generals, tot canviara.
Serà una lluita dura, però seguiran amb la seva vocació de consensuar-hi a tota la gent del país. Quan arribin dins del marc electoral tindran amplia majoria social al seu favor, i el camí serà la creació d’un estat federat o confederal i iniciar-hi el pas cap a la independència.
Però, podrem esperar-hi o tirarem pel dret?
Seguirem treballant-hi tots els que creiem que es hora d’un canvi real?
O potser, caldria ser primer un estat federal tal com s’esmentava al 78…?
