Sempre he pensat el mateix i m’he indignat quan sentia parlar diferents dirigents dels Cs; tant si era el seu dirigent principal Albert Rivera, com si era la cap de l’oposició al parlament català, la Sra. Arrimadas, com si era el seu segon, el Sr. Carrizosa, com d’altres que anaven fent declaracions aquí i allà, sempre fent creure que a Catalunya existia un greu conflicte que havien creat els independentistes, per tant, Catalunya es trobava en un conflicte permanent, per culpa d’uns catalans que havien volgut trossejar Espanya, destruir-la, capolar-la, esmicolar-la, i que existien uns altres catalans, ells, els Cs, que resoldrien els problemes de Catalunya, que solucionarien els d’Espanya, i que els espanyols podrien dormir tranquils, perquè ells vetlaven perquè això ocorregués, i que gràcies a ells tots els problemes es resoldrien, i, per tant, se’ls havia de votar a ells. Cada vegada que en sentia un o una amb aquesta cançoneta repetitiva, jo, fos on fos, em trobàs on em trobàs, m’indignava quan culpaven els separatistes, els delinqüents, l’escola catalana o la immersió lingüística. O canviava de canal o els insultava, o escrivia articles denunciant que eren uns mentiders i que ells eren els culpables de tots els problemes o conflictes que poguessin tenir determinats catalans, que els culpables eren ells.
També passava una cosa semblant quan els que parlaven eren dirigents del PP o de Vox, però aquests no dissimulaven tant com ho feia el Rivera o l’Arrimadas, que eren especialistes a fer creure al públic desprevingut les mentides que sortien per la seva boca sense aturar. Jo pensava que si fossin com Pinotxo el seu nas seria més llarg que el seu cos. Tenia lectors i altres persones que em deien que era un exagerat, que els tenia mania, el mateix que diuen els alumnes que tenen males notes dels seus professors per justificar-se. Però ara un tuit que ja ha estat esborrat del partit Ciudadanos (per a mi mai no han tingut la categoria de Ciutadans) de Reus, que signava un tal Eduardo Llorens ha demostrat tot el que jo pensava i anava escrivint des de fa estona en els articles en què parlava d’aquest partit. El tuit que han fet esborrar deia això: “La acción es buena. Muy buena. Hay que forzar la reacción violenta de los independentistas. El relato de rotura social lo tenemos bien construido pero faltan actos de violencia suyos donde consolidarlo. Al final saltaran, es cuestión de insistir.”
Parlen clar i castellà. Són uns fills de sa mare. El mal que fan és enorme i el fan impunement. Aquesta genteta és la que hauria d’estar encausada i jutjada al Tribunal Suprem, quan fins i tot els membres del gran tribunal hauran estat influïts per les declaracions incendiàries d’aquesta gent. I això ho demostra el president del Tribunal Sr. Marchena, quan fa parts i quarts i no deixa que els testimonis de la defensa expliquin els sentiments que tenien quan veuen, sentien i rebien els cops de les porres i les puntades de peu dels policies estatals i de la guàrdia civil. En canvi va deixar que aquests, els policies i la guàrdia civil, ho fessin quan feien de testimonis de part dels acusadors. Sembla que els Cs, amb les seves provocacions, volen ajudar a demostrar que els independentistes són violents i que varen cometre una acte de rebel·lió i sedició. Com que no ho varen fer, els dirigents del partit Cs, cometen aquestes provocacions i reiteren una vegada i una altra que són separatistes, delinqüents i causants de tos els mals que tengui la seva Espanya, especialment, el perill que ha tengut de desaparèixer la unitat d’una Espanya, que tard o d’hora es demostrarà que encara no ha trobat el camí de la democràcia, perquè no s’ha desfet dels elefants del franquisme, que encara que hagi passat molt de temps no han arribat al cementeri.
