És precisament per culpa del PP i del PSOE que estem en crisi. Són les inversions en AVEs faraònics, en aeroports fantasmes com el de Ciudad Real, o en ministeris fantasmes com el de Cultura, el d’Habitatge o el d’Educació les que amenacen l’Estat del Benestar a Catalunya. És també, i de forma molt especial, pel dèficit fiscal que els catalans estem passant una situació complicada –i, per a moltes famílies, dramàtica.
Que ara, a més a més, vinguin el PP i el PSOE i carreguin a les espatlles dels catalans la limitació del deute és totalment inacceptable. És intolerable que, per complir un dèficit del 0,4% del PIB, qui hagi de fer més esforç hagi de ser Catalunya, i que en canvi, sigui l’Estat espanyol qui tingui més marge (segons el pacte entre PSOE i PP, l’Estat podria tenir un dèficit del 0,26% del PIB, i les autonomies d’un 0,14%. Els ajuntaments, malgrat la quantitat de serveis que presten i el mal finançament que reben, haurien de tenir un dèficit 0%!).
L’Estat és qui té més capacitat de reducció del dèficit. Començant per la retallada de la despesa militar. Alemanya l’ha reduïda en un 40%. Què espera l’Estat espanyol a fer el mateix? Què espera l’Estat espanyol a aturar la xarxa de l’AVE? Què espera el Govern espanyol a reduir ministeris que no tenen competències com el d’Habitatge, Cultura o Educació?
La Generalitat de Catalunya és la que proporciona la immensa majora de serveis socials. Per tant, qui ha de reduir més el dèficit és el Govern espanyol. Els catalans ja no podem fer més esforços. Nosaltres, si fóssim independents, tindríem superàvit i, possiblement compraríem deute espanyol, en comptes de passar les singladures que passem per culpa de la gestió pèssima dels partits polítics espanyols.
Per cert, sobre la necessitat de convocar un referèndum o no, em sembla que és obvi, com a demòcrata, recomanar a l’Estat espanyol que tingui en consideració l’opinió dels seus ciutadans a l’hora de prendre decisions tan rellevants com aquesta. I també és obvi que, des del nostre punt de vista, si es limita el deute, també s’ha de limitar el dèficit fiscal. Perquè si no, l’Estat acabarà espoliant més Catalunya per complir els objectius de dèficit.
