És igual si estan de moda o si són necessàries les retallades. L’Estat espanyol no es retalla. No es pot retallar. Ha de continuar essent gran, lliure i format per una sola nació. No existeixen més nacions que no siguin l’espanyola, la que es denomina Espanya. Aviat farà un any que un dels diaris, els dirigents del qual tenen clara aquesta qüestió va publicar 100 arguments per a defensar aquesta unitat. Avui, quan falten uns tres mesos per a les eleccions catalanes plebiscitàries (els unitaristes no volen que ho siguin), cada vegada que parla un dirigent dels grans partits estatals deixa anar perles contra l’ambició emancipadora dels sobiranistes catalans. La darrera del president Rajoy és la de fer una referència als de la CUP com si fossin persones que han perdut la xaveta.
El Principat de Catalunya demostra i demostrarà que té una majoria de ciutadans que volen emancipar-se de l’Estat i aquesta emancipació forçosament s’haurà de concedir. Se suposa que els “demòcrates” que no condemnen la dictadura no voldran actuar com si fossin vertaders dictadors. Cercaran tota casta de subterfugis legals per a impedir-ho, però no ho aconseguiran. Els ulls del món restaran vigilants per a veure com es resol aquesta situació tan desitjada, o no, pel poble del Principat. Però com que la crisi, per molt que digui el Govern de Rajoy, sembla que ha vengut per a quedar-se, es demostrarà que només ens volen per estar sotmesos als seus designis i per a desmantellar-nos, i retallar-nos la nostra producció i les nostres contribucions. Ens continuaran imposant, explotant i espoliant, i els moviments sobiranistes de les Illes i del País Valencià creixeran, i serem el conjunt dels Països Catalans, els que voldrem emancipar-nos. Temps al temps.
Ara només m’interessa desmuntar alguns arguments de l’ABC a favor de la unitat d’Espanya. L’argument número 1 titulat Historia comúndeia: “Cataluña nunca fue un Reino separado del resto de España. Tampoco una nación, concepto de moderno cuño. Sí fue un Principado con instituciones propias, pero integrado en la Corona de Aragón junto a lo que hoy son las comunidades balear y valenciana.” Si el fet de no haver estat un regne és un argument per a no separar-se de la resta de l’Estat, això deu voler dir que el País Valencià i les Illes Balears es deuen poder separar perquè aquests territoris sí que han estat regnes. Per demostrar que és fals que Catalunya no sigui una nació i que aquest és un concepte encunyat fa poc, els explicarem que l’article 1 de la Constitució catalana de 1702 diu el següent: “LA NACION CATALANA ES LA REUNION DE LOS PUEBLOS QUE HABLAN EL IDIOMA CATALAN. SU TERRITORIO COMPRENDE: CATALUÑA, CON LOS CONDADOS DE ROSELLON I CERDAÑA; EL REINO DE VALENCIA; EL REINO DE MALLORCA.” A l’article 2, que no transcric, parla de la confederació d’aquests pobles i tots tres amb la Corona d’Aragó.
Un segon argument dels cent de l’ABC és el número 25, titulat Verdad histórica, que diu: “Porque la Guerra de Sucesión de 1714 no fue una lucha entre España y Cataluña sino una guerra dinástica con las potencias europeas.” Totes les lleis i decrets de Castella, a partir de la derrota de 1714, demostren que es prenen els privilegis i els furs als ciutadans del Principat per la força de les armes, i això és el que és necessari restituir a la seva situació d’abans de la guerra. També s’obliden de dir que el regne de Mallorca va continuar amb els seus furs intactes, que, entre altres drets, li suposaven cobrar les contribucions, és a dir, tenir agència tributària pròpia, i que no va ser fins al 1715, al voltant del mes de juliol, que amb una batalla que va durar devers un mes, va quedar també per la força de les armes sotmès a Felip V, el Borbó que governava Castella. Ara és l’exèrcit espanyol i no el de les potències europees que vol, sense vergonya, homenatjar el seu Tricentenari, la seva victòria de fa tres-cents anys. Més prest o més tard, el poble català en el seu conjunt reclamarà la seva emancipació, per acabar amb l’espoli a què ha estat sotmès durant segles.
