En aquesta Primavera de 2018, en què ja comencen les calorades de debò, el panorama polític -català, ibèric i europeu- és d’un aclapatrament monumental ; i,sobretot, d’una manca de predicció espectacular Per aquesta raó, abans de continuar amb aquesta galeria voldria demanar excuses al lector per les dificultats que té actualment, en aquest veritable punt d’ebullició políti -català i de tot l’Estat espanyol- poder expressar una opinió i que el màxim nombre possible de persones l’entengui..
Doncs si, benvolguts lectors, es fa molt mortificador poder “parir” un article d’opinió com la que llegiu amb un cúmul tan gran d’incerteses, i contradiccions flagrants, que tenim davant nostre. És curiós que fa unes tres setmanes el Secretari Genera del PSOE iniciés una tirallonga d’insults -amb molta càrrega de profunditat- contra el President de la Generalitat i els partits que li donen suport i en molt poc temps aquests partits sobiranistes/independentistes han estat la “gran ajuda” per començar a desembussar la gran brutícia del panorama polític hispànic. La corrupció a l’Estat espanyol, desprès de la primera sentència del cas Gürtel (i en manquen sis més) està adquirint unes dimensions astronòmique, només comparablñe amb el que va passar a Itàlia a finals dels anys vuitanta del segle passat amb l’anomenada “tangentòpolis”. De fet, la corrupció política és la causa més important de la inestabilitat política i econòmica d’un país. Ara és demostra que tot allò que es deia que la construcció de la República catalana era la causa de la inestabilitat i la fugida d’empreses era una gran mentida manipuladora per espantar els catalans. El que realment provoca ansietat política i aclaparament ciutadà -i que corca per dins la democràcia- és la impunitat per lucrar-se d’una manera tan descarada com el que ha succeeix en aquest veritable bienni negre del PP 2012-2018 . En aquest cas la corrupció ha anat de la mà de l’autoritarisme neofranquista i el centralisme més ultrajacobí que a l’Estat francès.
