L’ESTAT ENS ROBA

La crisi a la que està immersa Europa està afectant de manera molt especial Catalunya, per culpa de l’escanyament de les finances catalanes a la que ens té sotmesos l’executiu de Rajoy.
 
Cada català paga 2500 euros anuals que se’n van a Espanya i no tornen. Aquest robatori permanent està provocant unes retallades salvatges que afecten especialment als serveis públics i als pensionistes. Si aquests 2500 euros anuals que paguen els treballadors i les empreses catalanes revertissin directament als serveis públics, no serien necessàries les retallades que s’estan fent i, fins i tot, es podrien apujar les pensions. Catalunya està doblement perjudicada, aporta més del que rep i és constantment castigada a un objectiu de dèficit inassolible. Si Catalunya pogués administrar els seus propis recursos, si pogués recaptar la totalitat dels impostos que ara se’n van a Espanya i no tornen, no s’hauria de fer cap retallada i es podria apaivagar la situació deplorable d’una classe baixa cada vegada més empobrida.
 
Quan parlem d’espoli fiscal, estem parlant d’un saqueig constant dels nostres diners, diners que paguem amb els nostres impostos, que se’n van a Madrid i no tornen mai més a Catalunya. El fet que, aquests diners vagin destinats a infraestructures sense cap mena de sentit ni criteri d’eficiència, reforça una mica més la humiliació a la que tots els contribuents catalans estem sotmesos.
 
És cada cop més palpable la desesperació existent als carrers,  dia rere dia, veiem gent gran remenant els contenidors, els bancs d’aliments estan desbordats, els desnonaments salvatges dels bancs rescatats estan deixant a la gent al carrer i el govern d’Artur Mas és incapaç de plantar cara i negar-se a dur a terme retallades.
 
És evident que la situació econòmica a Catalunya milloraria si ens deixessin de robar 2500 euros per català cada any, seguiríem pagant el que paguem fins ara, però tindríem uns serveis públics de qualitat. És deplorable que aquelles comunitats autònomes completament subsidiades, sense la més mínima capacitat productiva apel·lin a la solidaritat per seguir robant els diners d’una societat catalana cada cop més empobrida, en la que està desapareixent la classe mitja i els pensionistes malviuen.
 
La situació és realment complicada i l’única solució és marxar quan abans d’un Estat que ens saqueja d’una manera tant brutal. Perdre de vista, com més aviat millor, a uns governants que, des de la capital del regne, s’embutxaquen els nostres calers per fer línies d’alta velocitat fins a Galícia, encara que els trens vagin buits.
 
Alberto Romero