El partit de Macià, Companys, Barrera, Hortalà, Colom, Carod i Puigcercós, l’Esquerra de la caseta i l’hortet, l’Esquerra de la bona gent, l’Esquerra que va liderar la Solidaritat Catalana del passat segle, l’Esquerra no dogmàtica, l’Esquerra creïble i coherent, l’Esquerra que malgrat tot fa possible que gent com en Lluís Llach i molts altres encara ens voti. Aquest és el full de ruta que vull pel meu partit. No cal inventar, cal tant sols tenir la valentia per fer el que la gent normal vol per aquest país. L’esperit del 10-J ens marca un camí clar i contundent. Ho diu molt clar en Lluís Llach, aquest cap de setmana a la revista TIME OUT.
Lluís Llach: “Tot i creure molt en el valor de l’abstenció, diumenge passat vaig anar a votar i ho vaig fer per Esquerra Republicana de Catalunya” i diu prèviament en Lluís: “La gent està emprenyada amb ERC, i amb raó. Ha estat molt trist l’espectacle de desunió, de divisions i de baralles internes que han donat. Però més enllà dels problemes personals, és l’opció que alguns hem votat per donar contingut parlamentari al tomb que ha fet el país. Fins i tot els que no representen aquest tomb creuen que s’ha produït. ERC hauria d’haver recollit els fruits d’aquest gir. No ha estat així, però “ERC és un partit vell que continuarà”. Pel contrari no veu gaire futura les noves opcions independentistes, “Són només una manera de condicionar CiU”.
Esquerra Republicana de Catalunya és l’espai imprescindible per aconseguir el nostre alliberament nacional, com diu en Llach, “som un partit vell”, el més vell dels existents i aquest és un valor de saviesa inqüestionable. És aquesta Esquerra Republicana de Catalunya la que té que liderar un projecte per aquest petit país nostre. En aquesta ERC no hi sobre ningú i molt menys els que discrepen honestament, segurament hi sobren aquells que amb el seu silenci busquen sortides i lideratges personals.
Des de la humilitat i des de la sinceritat cal assumir els nostres errors, l’estratègia dels darrers congressos ens ha fet agafar un refredat fort. I ERC està constipada i cal reconeix-ho per poder ser curats. Esquerra Republicana de Catalunya és el meu partit i és en aquests moments difícils on s’ha d’estar a l’alçada.
Joan Puigcercós ha posat el seu càrrec a disposició del proper Consell Nacional i lògicament del proper congrés del partit, però no és suficient. Si Joan Puigcercós vol de veritat liderar ERC té que oferir un lideratge clar, té que prendre decisions i renovar amb velles i noves persones aquest partit. Ara ja no és l’hora dels retrets, ara és l’hora de la fermesa. Tots els que estem dins ERC, en major o menor grau, som culpables dels mals resultats, ara tots hem de treballar per recuperar l’Esquerra Republicana de Catalunya de sempre, l’Esquerra de Macià, Companys, Barrera, Hortalà, Colom, Carod, Puigcercós,…… i Junqueras, Paluzie i la dels militants i simpatitzants anònims que han fet possible la pervivència en el temps d’aquest partit : Esquerra Republicana de Catalunya.
Una darrera reflexió d’en Lluís Llach que aporta llum en el debat, una reflexió fora de l’àmbit estricte de la política i que dóna en el clau per entendre la patacada d’ERC. Diu en referència a la Fundació Món Senegal, creada per ell: “L’hauré de legalitzar a Madrid perquè aquí es pensen que tots som Millets”
