La gent no anava en contra de, en tenia prou en anar per feina amb el civisme que ens és característic.
L’exemplar manifestació d’1,5 milions de persones reivindicant el dret a tenir un Estat propi tenia un missatge concret que si no es manifestava haver rebut immediatament hi havia el perill de rebot.
Això s’ha produït, i el mateix President ho ha utilitzat com accelerador del seu programa preconcebut, en una també exemplar intervenció, a Madrid davant del Fòrum d’Empresaris on, curiosament no hi ha assistit cap membre del Govern central -que hi eren habituals- però si el representant del Cap d’Estat, i ha passat de llarg per uns quants capítols del llibre.
Amb coherència, ha refermat la mateixa línia que va encetar l’endemà de la Diada a Barcelona, amb la senyera i la bandera europea darrera.
Els “cants” dels molt espanyols representants de Extremadura, Múrcia, etc., etc., van en una sola direcció: Estan defensant amb ungles i dents la seva gallina dels ous d’or. I ho fan amb els únics arguments que tenen, defensant una comuna espanyolitat a falta d’una història, o d’una cultura i llengua pròpia que pugui esdevenir principal i reivindicativa que, donat el cas, farien el mateix, i ves a saber si de la mateixa manera.
Tothom pot saber que Catalunya segueix representant el 20% del PIB espanyol (dades I.N.E. del 2011) i aporta, el que li representa a ella mateixa un dèficit fiscal escandalós, una part molt important del pressupost de cada una d’aquestes comunitats. Tothom, menys qui li interessa restar ancorat en l’España de la bombolla immobiliària, de Bankia, o de l’espanyolitat a ultrança.
El President va estar educat, respectuós, tranquil, però eloqüent, i va exposar amb vehemència, clar i català, que durant més de 30 anys hem anat provant de modular Espanya per a poder-hi cabre el nostre, i els diferents sentiments diferents que existeixen, però el resultat és el que és i ja no queden arguments davant del poble per seguir-ho fent i que, de seguir sense cap reacció ferma per millorar-ho adequadament, la seva ciutadania li ensenyava un altre camí per on seguir endavant.
A la vista d’aquesta exposició de la realitat catalana a Madrid, i a Espanya, diuen que és com si Prat de la Riba hagués retornat per acabar la seva feina.
El cert és que la història ens brinda una nova oportunitat, qui sap si no la darrera abans de la desaparició si caiem en la trampa de la por que faran servir per aconseguir-ho i seguir-nos munyint per a poder-ho repartir entre “todos los españoles”.
Assaborim acte, a acte d’aquest espectacle que varem fer començar el 11S !!!
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
