L’espanyol, el nostre idioma i el català, només llengua cooficial?

             El menyspreu que té el president madrileny del Govern de les Illes Balears li vessa per tots els porus. No ho pot dissimular, especialment quan improvisa i intenta dir el que pensa sense trair les consignes rebudes des de dalt. Això es va poder notar quan va assistir el 8 de setembre als “desdejunis informatius” que organitza Europa Pres a Madrid. S’ha de tenir en compte que d’acord amb la planificació austera de despeses que diu que és la seva senyera, es va entregar a Madrid envoltat d’una cort d’acompanyants, que no hi devien tenir massa feines si no era a l’hora dels aplaudiments.
 
La seva intervenció va consistir a fer una lectura que duia preparada on va explicar la seva política d’estalvi i de potenciació dels emprenedors i del turisme, al mateix temps que va criticar tot el que havien fet fins ara els socialistes. No va parlar per res de la llengua. Si ho va fer respecte de l’ensenyament va ser per a anunciar que la seva política educativa seria per a combatre el fracàs escolar i per a elevar la qualitat de l’ensenyament.
 
Va ser a l’hora de les preguntes dels periodistes que va haver d’improvisar les respostes i va ser allà on va fer de funàmbul i no se’n va sortir massa ben parat, encara que ell estigui orgullós de tot el que va contestar. Els periodistes li varen demanar què pensava sobre el no acatament al Principat de la resolució contra la immersió lingüística i va ser quan ell va contestar, entre altres explicacions: “El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial. En Balears también y no nos planteamos dejar de cumplir la ley. Si queremos ser España tenemos que cumplir la ley porque la ley es de todos“. Per tant, ell es va referir al fet que l’espanyol era el seu idioma, el de les persones que estaven dins aquella sala, o que l’espanyol (ja sé que ell el va anomenar castellà) era l’idioma de tots els espanyols i quan va afegir que el català era una llengua cooficial, es referia al català del Principat, com si hagués parlat de l’èuscar, ja que ell interiorment no admet el català com a llengua de les Illes, si ho fa és com a president, i pensant en la seva destrucció quan potenciï les modalitats.
 
Es pot assegurar que aquest era el seu pensament quan va dir sense anomenar-lo que també ho era de les Illes. Així que segons ell, el català només té categoria de llengua cooficial. D’una pinzellada es va carregar unes quantes lleis i l’Estatut, perquè va callar tot el que és el català per a la comunitat lingüística de les Illes Balears. Va callar que fos el nostre idioma, ja que voldria que fos l’espanyol i va callar que és la llengua pròpia de la gent autòctona d’aquesta terra, dels indis o dels indígenes que vivim aquí.
 
El fet que ell no consideri que el català és la llengua de les Illes Balears ho va demostrar en una contestació a una altra pregunta, quan va ressaltar el seu compromís d’impulsar a Balears les llengües pròpies de cada illa i fer per elles allò que no han fet altres, referint-se als governs del pacte de Progrés i, a més, va afegir: “Tenemos nuestras modalidades lingüísticas y se ha tenido obcecación por favorecer el catalán, pero el estatuto tiene más artículos y uno de ellos dice que se potenciarán las modalidades lingüísticas propias“. Va inventar sense avergonyir-se una llengua per a cada illa i va parlar del català com si no fos la llengua d’aquí. No sap ni vol saber (com pot millorar l’educació?) que el professorat d’aquesta terra fa més de trenta anys que ensenya el català potenciant les modalitats de cada llogaret, poble o illa. Seria suficient que ho demanàs als pollencins, als sollerics, als felanitxers, als menorquins, als eivissencs… Quanta ignorància! Quanta incultura! Quant odi al català!