Fa dues setmanes han confluït diverses informacions sobre fiscalitat, frau fiscal i corrupció/
1. Es publica la llista dels evasors a Suïssa que ja estava a disposició del Govern de l’Estat des de feia temps. I és ara que es persegueix jurídicament al banc suís per facilitar l’evasió, però des de fa quatre anys no s’ha mogut ni un dit per perseguir els grans evasors que formen part de l’oligarquia. I en altres casos d’evasió, com el del Santander, PPSOE li van fer un vestit a mida per desinculparlos judicialment./
2. Al Parlament hi hagut la compareixença de Mas. Mas només es responsabilitza d’ell i la seva dona. Se n’ha sortit prou bé. Però la remor de fons és la que continua produint el cas del clan Pujol. Aquesta setmana amb els comptes de JPF bloquejats per una jutgessa a Andorra. La trama Pujol i d’altres derivades similars que pul•lulen per la Catalunya interior mostren el paper caciquil que l’oligarquia va encarregar a la seva delegació catalana: intermediar favors a canvi de l’encaix Catalunya-Espanya. Quan els cacics no han pogut aturar el moviment democràtic i de regeneració independentista, se’ls ha deixat caure./
3. A l’àrea metropolitana, el paper intermediador va a ser (encara és?) desenvolupat pels notables socialistes. L’ascensor social dels grans ajuntaments metropolitans ha creat petits monstres com la presumpta trama Bustos, a Sabadell, ara amb un nou episodi propi de Gomorra, amb el seu germà i els kosovars. O trames sociovergents com en el cas Pretòria. Només l’acumulació d’errors i de corrupció han fet esclatar aquests casos./
4. En canvi l’eficiència de les autoritats fiscals a descobrir possibles fraus individuals en les llistes de Podemos, en el cas Monedero, és espectacular. És l’ús, al límit del delicte, de les dades fiscals dels ciutadans de forma discriminatòria. Perquè no es publiquen amb pèls i senyals els estats financers dels centenars de personalitats de la casta, inclosos els alts funcionaris de l’Estat i els dirigents del PP i del PSOE?
5. El President del Barça, declara davant del jutge. Molt bé. Si no han fet bé les coses, endavant. Però, qui es creu que en el Fútbol espanyol aquest sigui l’únic i el major cas? Perquè d’una punyetera vegada, no es denuncia l’estat d’impagament dels clubs a Hisenda i la Seguretat Social? Perquè no es prohibeix per decret que institucions públiques o parapúbliques, com les Caixes, continuïn finançant alguns clubs esportius, en un Estat amb la quarta part de la població en atur?
6. Se’ns anuncia una protesta de la Federació d’entitats esportives de Catalunya per la complicació dels controls fiscals i burocràtics de l’esport amateur i voluntari. Això produirà una desertització del teixit associatiu de base. Segurament és el què es busca: salvar els fraudulents equips professionals i matar l’esport popular. En canvi, en els models nòrdics, en el camp amateur, s’elimina tota burocràcia i es permeten compensacions amb diner directe a entrenadors, voluntaris o altres suports sorgits de la benvolença dels aficionats./
7. Ens visita a la Fundació Irla, la Federació Ramon Muntaner d’entitats culturals i centres d’estudi locals, i ens pinten un panorama similar al de l’esport amateur. La nova normativa obligant a molta burocràcia i a presentar l’impost de societats està condemnant a centenars d’entitats voluntàries de Catalunya a desaparèixer. Si això no és un genocidi cultural instrumentalitzat a través d’hisenda, què és?/
8. Encara ressonen les crítiques que la Nit dels Goya va deparar al ministre WERT que al mateix temps que aconsegueix que la cultura voluntària desaparegui, fa que la cultura professional vagi a l’atur, amb el 21% de l’IVA. Quasi semblaria que revivim, de forma incruenta, aquella frase que l’autor teatral Hanns Johst posa en boca d’un protagonista en l’obra Schlageter, estrenada amb bombos i platerets per l’aniversari de Hitler, el 20 d’agost de 1933: “quan sento parlar de cultura li trec el fiador(seguro) a la meva Browning”. Que més tard, Hermann Göring, transformaria en “Quan sento la paraula cultura, trec la pistola”./
Mentre passa tot això a l’Estat, continua el cas dels EROS i dels Cursos d’Ocupació a Andalusia i no dimiteix ningú del PSOE. I el cas Bárcenas, continua viu i aquesta setmana ha esclatat de ple al PP de València i Balears, demostrant que es va finançar de forma corrupte els seus locals; i no dimiteixen ni Bauzà ni Fabra. Així que riguin el que vulguin de Podemos, ataquin a mort a l’independentisme regeneracionista, però si ho fan, estan avalant un estatu quo que porta a una desigualtat social explosiva, a una clandestinització de la societat civil activa i voluntària, i a l’exili del pensament, la recerca i la creativitat cultural./
I sobretot, avalen la funció sectària que s’està donant a les polítiques i organismes fiscals i tributaris per part del Partit Popular, al servei de la casta oligàrquica i de la reacció; i en contra les classes populars i la il.lustració. El malestar entres els professionals d’hisenda per aquest sectarisme comença a fer vessar el got. El president dels Tècnics d'Hisenda (Gestha), Carlos Cruzado, ha afirmat que l'Agència Tributària podria estar filtrant informació al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè és “dubtós” que ell pugui conèixer determinades dades./
Així que vostès mateixos. Si tenen intenció de fer frau i entrar en xarxes de corrupció, facin-se unionistes i no militin en l’esquerra alternativa, perquè si no aniran per vostès./
Publicat fa dies a Economia Digital
