Les universitats europees han d’eliminar les barreres entre els estats per tal de guanyar la cursa a les universitats americanes i a les asiàtiques, d’aquí que la importància de l’adaptació del nostre ensenyament superior és fonamental per assumir el repte perquè la UE esdevingui una potència d’àmbit mundial en la captació del talent i en la innovació tecnològica. És per aquest motiu que, del 27 al 29 d’abril, es va celebrar la trobada de ministres a la cimera de Lovaina. El lema és fer d’Europa l’economia del coneixement, la més competitiva i dinàmica de l’any 2010.
La realitat és que només 9 universitats europees es troben en el rànquing de les millors 50 universitats del món, en comparació a les 28 americanes i a les 14 asiàtiques. La baixa presència d’Europa és la manca estructural d’inversió en la recerca i en la innovació a les universitats. Els criteris utilitzats per mesurar el rànquing es basen en el número de publicacions, de premis Nobel, i en la innovació en el camp de la recerca i del desenvolupament.
Avui, la creativitat és el valor afegit de les nostres economies. La iniciativa de l’Espai Europeu d’Educació Superior d’homologació de l’ensenyament i de la recerca respon al repte de millorar el model productiu del coneixement de les Universitats, tot impulsant la innovació com a principal motor d’activació de l’economia.
El sistema educatiu espanyol és un espai laberíntic en què la burocràcia, els contrapoders i les classes magistrals caracteritzades per la seva rigidesa, són elements heretats del franquisme. És l’hora de mirar endavant, d’apostar per un sistema més dinàmic i interactiu, en què la base de l’ensenyament sigui l’aprenentatge per al descobriment i el treball de l’alumnat. Hem d’iniciar, per tant, el procés d’un model passiu a un model actiu en què el professorat jove ha de tenir un paper fonamental en el canvi de mentalitats i de recursos pedagògics. Nogensmenys, el canvi d’un model a l’altre s’ha dur a terme amb totes les garanties necessàries. S’ha de protegir, doncs, la igualtat d’oportunitats en l’ensenyament superior, d’aquí que urgeixi repensar el model de beques estudiantils perquè hi hagi suficients recursos humans i econòmics per fer front al nou model. Hem d’estar presents en el disseny del Programa Marc que ha de regular l’aplicació de l’EEES, i que marcarà les estratègies a seguir, definirà els recursos econòmics i s’encarregarà de fer realitat el procés.
Article escrit amb Mar Juvinyà i Castan
