Les sentències del Suprem tracten d’evitar la discriminació del castellà, però la Generalitat no les acata

            Un subtitular semblant a aquest és el que poden llegir els espanyols al diari ABC. A sota hi podeu llegir el titular Saber català ja no és determinant, i per tant, una de freda i una de calenta, d’aquest subtitular se’n dedueix que el castellà es troba discriminat a Catalunya i que la Generalitat actua fora de la llei, respecte de les sentències del Tribunal Suprem i del titular, que el Tribunal ha pegat una bona atzagaiada al català. A partir d’aquí ja es pot saber quina és una de les fonts de la confusió i de la maledicència contra els catalans, especialment contra els polítics. Ara resulta que segons l’opinió dels jutges que componen aquest alt tribunal, amb la llengua espanyola no es poden relacionar amb les persones ni amb les institucions. Que els espanyols no poden visitar Catalunya, perquè no se’ls entendrà o se’ls demanarà que parlin en català. L’actuació d’aquesta gent és molt anòmala, volia dir molt bèstia, però he trobat que feia llarg. Es veu que estic acostumat a reprimir-me. Vaig viure el temps de la postguerra.
 
            De totes maneres m’agrada analitzar-ho tot, només amb la meva capacitat d’anàlisi que no és gran cosa, però no hi puc fer més. M’interessa saber quina és la informació que reben els espanyols d’aquest diari i sobre aquest fet en qüestió i això és el que em disposo a contar-vos: hi surt destacat que hi ha hagut una pluja de sentències i d’aquesta pluja en destaquen tres que es varen emetre durant el mes de desembre de 2010, que eren les que obligaven a retornar al castellà la consideració de llengua vehicular a l’escola; la suspensió cautelar de la Llei de consultes catalanes i darrerament la que encapçala aquest escrit, ja que el TS ha dictaminat que el català no és un mèrit determinant per ser fiscal substitut. A totes aquestes sentències les veuen com una pluja beneïda per retornar al seu lloc, la seva llengua, que al Principat se l’havia deixada abandonada en un racó.
 
            Ells parlen de bastonades judicials, és la imatge que tenen; els catalans necessiten bastó i el TS els en dóna, així de simple i de senzill. Es queden ben contents i ben amples. Del bastó passen a la boxa i diuen que totes aquestes sentències han deixat fora de combat el Govern català, clar, tantes bastonades no podien aconseguir altra cosa. Quan parlen sobre les sentències que obliguen que el castellà sigui la llengua vehicular de l’escola, afirmen que s’ha decapitat la immersió lingüística. Quin gust que passen de destrossar-ho tot. Només els falta el llenguatge dels tancs. Tot arribarà. Però davant tan bones notícies afirmen que la Generalitat no reacciona, que manté una actitud desafiant de desacatament i que el gruix de les forces polítiques victoregen aquesta actitud a excepció del PP i de C’s, que deuen esser els bons per a ells.
 
            Tornem al llenguatge de les bastonades, de la boxa i de la guillotina. Ara diuen que davant el desvergonyiment de la Generalitat, el TS ha deixat ben clar que quan dues persones tenen la mateixa puntuació de l’expedient acadèmic, no es pot desempatar pel coneixement de la llengua autonòmica. Ells tenen una llengua nacional o estatal; nosaltres, només autonòmica o regional i de tercera. Dictaminen que el coneixement del Dret propi i de la llengua cooficial sumin com a màxim un punt, davant les intencions del Govern català que volia que el coneixement del Dret propi fos un mèrit preferent i el de la llengua catalana que fos determinant.
 
            El TS i el TC vetllen perquè el Govern català no es passi un pèl ni en qüestions autonòmiques ni en qüestions regionals, que no té cap dret a pensar en qüestions nacionals i que ha de saber que la llengua espanyola ha de continuar essent predominant i que en el moment que es pretengui que la llengua catalana pugui optar a categoria de llengua normal, tot d’una utilitzaran aquests tribunals perquè a força de bastonades es tornin posar les coses al seu lloc. I el darrer termòmetre d’opinió, segons TV3, diu que l’independentisme s’ha multiplicat quasi tres vegades en deu anys, però només arriba al 21%, quan l’espanyolisme pur ja frega el 28%.