Les paraules d’Otegi

El líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, continua tancat entre barrots per la seva inequívoca voluntat de fer política. És a dir, de conduir el procés d'alliberament nacional basc des de vies estrictament pacífiques i democràtiques. Aquest diumenge Euskadi celebra eleccions i qui hauria d'haver estat, probablement, el candidat natural de l'esquerra independentista basca, no hi podrà ser present. Són les primeres eleccions basques i l'esquerra independentista basca aspira a ser alternativa de govern i fins i tot a guanyar les eleccions.
 
Aquests dies Otegi ha concedit una entrevista al Nació Digital, una entrevista que convido a llegir i en què hi fa reflexions molt importants i, alhora verbalitza un aval a l'estratègia política de l'independentisme català.
 
En síntesi, les paraules d'Arnaldo Otegi no només representen la confirmació d'un rotund canvi estratègic de l'independentisme basc, sinó que també són un aval en tota regla a l'estratègia política que s'ha seguit al nostre país i que s'ha anat construint des de fa anys amb aportacions ideològiques que és just posar en valor.
 
Val a dir que, històricament, a Catalunya i per extensió als Països Catalans, hi ha hagut un cert emmirallament en el procés d'alliberament nacional basc, si més no per part de determinats sectors. En aquest punt, com en d'altres, crec que és just reconèixer l'aportació de persones com Josep-Lluís Carod-Rovira que en el seu dia van teoritzar i van proposar una via diametralment diferent a la basca; d'un contenciós -el basc- en què s'apostava per la confrontació armada, a un altre, el nostre,  proposat en termes exclusivament polítics i democràtics. De fet, això és precisament el que Carod-Rovira va traslladar a ETA en la famosa reunió de Perpinyà: que la via armada no era la solució sinó que era part del problema, convidant ETA a renunciar a l'estratègia armada i emplaçant-los a utilitzar vies exclusivament polítiques.
 
La nostra via és el fruit d'un procés de persuasió en què una sòlida majoria política i social del nostre país ha de fer un pas endavant, fent prevaler la voluntat de decidir. I aquest és un projecte inclusiu, no frontista, que inclou tothom. És una voluntat de decidir el nostre futur en comú amb independència del nostre origen. I en aquest terreny ja estem guanyant. La majoria dels nostres conciutadans perceben que ser administrats per l'Estat espanyol els surt molt car i que el futur passa per la independència, per ser un estat de la Unió Europea amb tots els drets, amb tots els ets i uts, com ho són Dinamarca o Holanda.
 
Contra aquesta voluntat majoritària de la ciutadania catalana, en aquest procés cap a la independència en el si de la Unió Europea, l'Estat espanyol hi pot posar tota mena de traves, com de fet ja està fent i farà. Però si la majoria de ciutadans catalans volem, farem prevaler la nostra voluntat sobirana. Per vies democràtiques som imparables.