Davant de la situació d’involució constitucional dels darrers temps, la nostra nació catalana viu moments difícils, però alhora decisius –el President Puigdemont ho ha definit molt bé amb el nom de populisme constitucional- . En aquest sentit, la transcendental reunió del proper 23 de desembre que convoca el Pacte per al Dret a Decidir, encara pot adquirir més importància. A hores d’ara -amb tot el rebombori polític que s’amaga sota el gran monòleg del Tribunal Constitucional espanyol- la clau de volta de tot plegat és la llei de transitorietat jurídica.
Ara cal actuar amb una combinació de fermesa i intel•ligència política. Per altra banda, hem de tenir molt clar que la consciència nacional i la consciència social formen un sol pack. És necessari activar una estratègia efectiva per consolidar la nacionalització del país, per tal de superar els “residus” d’acomplexament nacional català que encara resten incrustats de determinats sectors de la societat catalana. Volem ser un Estat, però, a voltes, ens costa molt tenir sentit d’Estat (català). De tota manera, som a temps de redreçar la situació. A hores d’ara, la unitat civil, i de partit, és vital . Tots junts hem de donar una empenta definitiva al dret a decidir i poder començar a aplicar, amb saviesa, el dret a l’autodeterminació dels pobles. Catalunya és, més que mai, una nació d’Europa de debò. Catalunya ha de poder decidir de tot sense demanar permís a ningú; lògicament, dintre de la interdependència europea (la nostra autèntica pàtria comuna). Tenim per endavant uns mesos molt durs i apassionants, encara que qui no arrisca no pisca; és a dir, que ha arribat el moment de ser valents, de no co0metre errors ni fer cap pas enrere, el qual podria ser letal per a l’esdevenidor del poble català; tot i que si es prohibeix convocar el referèndum salten pels aires els més elementals principis democràtics.
En síntesi, ens trobem en la recta final, tot i que hem d’acabar de reblar el clau. De fet, amb l’actitud autoritària del Tribunal Constitucional s’ha conclòs “l’operació diàleg” del govern espanyol. Les amenaces als presidents de la cambra legislativa i de l’executiu són maneres de fer molt carpetovetòniques i que creen gran preocupació a Europa. El procés a Carme Forcadell està provocant una autèntica alarma social a la Cambra dels Comuns britànica, i a d’altres parlaments del vell continent. En el món autènticament democràtic i civilitzat no s’entén, de cap de les maneres, les actuacions del govern espanyol contra el desig democràtic del poble català.