Aquest és un titular subjectiu o no, ja que aquesta és la impressió que em va causar a mi el títol (aquest sí que era objectiu) d’una notícia que va aparèixer el 19 de juliol al Diari de Balears, que estava escrita en dues línies de banda a banda de la pàgina. La primera línia deia: “Els balears, els més separatistes”, i a la segona línia “ després dels catalans i els bascs”. He tengut la temptació d’escriure com a títol, la primera línia, però la meva manera de ser m’ho ha impedit, però tant el del diari com el que he escollit indiquen que ens trobam en el bon camí i que s’ha de seguir en la feina que van desenvolupant en aquests moments tots els partits i moviments que es troben en la línia independentista, ja que poc a poc, la gent se n’anirà adonant que no existeix cap altra sortida, per a continuar millorant.
El Centre d’Investigacions Sociològiques va fer una enquesta sobre el model d’organització territorial que es desitjava: un estat amb un únic govern central, un estat en el qual les comunitats autònomes tenguin menor autonomia que en l’actualitat, un estat amb comunitat autònomes com a l’actualitat, un estat amb comunitats autònomes que tenguin major autonomia que en l’actualitat, un estat en què es reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents. És aquí on les Illes Balears es col•loquen en el tercer lloc, són la tercera comunitat autònoma els habitants de la qual desitgen convertir-se en un estat independent, encara que aquest lloc s’hagi aconseguit només amb un 6,4%. S’ha de tenir en compte que la primera és la Comunitat Autònoma de Catalunya amb un 23,6% i la segona és Euskadi, amb un 21,9%. És una gran passa ocupar el tercer lloc, encara que hi hagi diferències substancials, més si se sap que el quart lloc l’ocupa amb un 2,9% el País Valencià, cosa que significa que els PPCC per separat ocupen el 1r, 3r i 4t lloc del rànquing. Això vol dir que anam bé, encara que quedi molta feina a fer.
Les Illes Balears ocupen el primer lloc empatades amb el Principat, quant a voler tenir una major autonomia que l’actual, amb un 29,3%, fet que justifica que m’hagi decidit a posar que les Illes Balears es troben en el camí de tenir una majoria que no està d’acord amb l’autonomia del “cafè per a tots”. De fet, en aquesta enquesta el CIS fa una altra pregunta sobre el grau d’autonomia actual i es demana que contestin si es desitja un major, un menor o igual grau d’autonomia. I és aquí que un 43,5% manifesta que desitjarien un major grau d’autonomia. Un 17,6% de nostàlgics contestaren que en voldrien menys. I entre els que el volen igual o major, sumen un 76%, cosa que vol dir que el centralisme està completament superat.
S’ha de tenir en compte que com és natural, el CIS no fa referència a cap sentiment identitari de Països Catalans, per tant, aquesta opinió no la podem valorar. Sí que ho podem fer amb el fet de sentir-se orgullosos de ser balears o espanyols, un 62,1% varen manifestar que se sentien molt orgullosos de ser balears, davant un 48,8% que es varen sentir molt orgullosos de ser espanyols, fet que indica que alguna cosa s’està movent, més si tenim en compte que el sentiment de balear no està arrelat. Segurament si haguessin demanat pel fet de sentir-se mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, el tant per cent hauria augmentat significativament. Per arribar a tenir un bon tant per cent de persones que se sentin catalanes, s’ha de tenir en compte que existeixen moltíssimes dificultats, ja que es va contracorrent en un riu molt cabalós i que es troba a punt de desbordar-se. S’ha d’actuar en el sentit de modificar la majoria o quasi totes les coses que van en contra nostra, aquí, a les Illes Balears, i tenir l’esperança que des del Principat ens marquin i ens mostrin el camí.
