Les grans petjades

                        Les grans petjades
Des de els catorze anys fins als vint-i-dos amb “mili” inclosa, vaig treballar a la Ceràmica Sabater,  en que vaig desenvolupar les feines que dintre la mateixa estructura , es consideraven “especialitzades”, com era envernissar i enfornar en les dues mans (dreta i esquerra), això vol dir que la ceràmica del vidriat , no tenia cap secret per a mi, fins que vaig decidir canviar el rumb de la meva vida deixant la ceràmica i encetant la de bosquetà, tractorista i pagès, camioner durant divuit anys , carnisser dotze i xofer d’autocars onze, fins arribar a la jubilació, 64anys.
 De Manufactures de Terracota , actual “Museu de la Ceràmica “de La Bisbal d’Empordà en vaig transportar centenars de tones arreu de l’estat espanyol en la meva època de camioner , com de la resta d’empreses que existien a La Bisbal, (Can Corominas, Pavicsa, Salva, l’Estrella, La Catalana, Terracota , Sirvent, Brancos, La Tasa, l’Amatller, Emili Pons, Sabater, Romaguera, i d’altres que es dedicaven a la terrissa; totes amb un mínim de trenta treballadors, entre homes i dones  ) , fins que el sector va entrar en decadència , essent Terracota una de les primeres en desaparèixer , quedant en mans de “la Caixa”, segons els rumors del moment.
Entre els socis , directius i administradors de Terracota, hi havia el que fou alcalde de La Bisbal , el Sr. Albert Vancells, època en que l’ajuntament va rescatar Terracota , amb l’idea de transformar l’espai, que encara s’hi esta invertint , perquè esdevingui en un exemplar Museu de la Ceràmica de La Bisbal d’Empordà ; els bisbalencs , mai sabrem el que ens haurà costat , com tampoc que haurà rendit , però sì, que algú en diu i en viu be, del futur museu de la Ceràmica de La Bisbal d’Empordà, (com a mínim , els empresaris que fan les obres), perquè amb pressupostos de 1M€, desprès de lo que ja hi portem invertit , crec que l’èxit hauria d’estar garantit; ja se que les subvencions , son molt llamineres , però lo que no son subvencions, també s’han de pagar, i nomes hi ha un camí i uns pagadors, que sempre som els mateixos des de fa molts anys, que si hi afegim la sangonera del “Mundial “, la nova passera sobre el Daró, i la ja famosa biblioteca comarcal entre altres nyaps, n’hi ha per llogar-hi cadires.   
Jo no estic en contra del progrés , estic en contra de l’afany de protagonisme, en contra de voler deixar petjada costi el que costi , nomes perquè una majoria dintre un color polític determinat , a aprovat allò que el capitost a exposat sense aclarir qui es el beneficiat i el perjudicat, n’hi si es lo mes convenient per el futur del conjunt dels ciutadans, i de la població.
Marius Viella         La Bisbal d’Empordà 12-1-2014       T/: 972640762