Les fronteres a la llibertat

Finalment –i ara no direm que és una sorpresa de tant com els coneixem- el Ministeri de l’Interior espanyol ha resolt que s’ha de prohibir als valencians, que lliurement volien fer-ho, donar continuïtat a la Via Catalana per la Independència d’Alcanar a Vinaròs. Parlem d’una mobilització cívica i festiva que té com a gran protagonista la societat civil. La resposta de l’Estat, a través de la Subdelegació del Govern a Castelló, s’ha fet esperar poc per esvair tot dubte. Ras i curt, prohibició total i absoluta, prohibició que han fet extensiva a un acte festiu que es volia celebrar a Guardamar, a l’extrem meridional de la nació.
 
Vivim en una Europa que ha fet possible la lliure circulació de persones, béns i mercaderies, que tracta de superar traves burocràtiques i fronteres. Sovint, a més, se’ns ha dit com a retret que els independentistes volem crear fronteres que separin a la gent. Doncs vet aquí qui separa!, vet aquí qui no admet que uns ciutadans d’una banda i l’altra del Sénia es puguin donar la mà. I és normal que sigui així, que catalans del nord i valencians ens vulguem trobar vull dir. Pocs corredors naturals hi ha tan clars com el del Mediterrani, amb una història, llengua i cultura comunes, tota vegada que aquelles persones que volen sumar-se a la Via Catalana des del sud són del sud i ho fan per convicció i per un estricte sentit de germanor.
 
El que ja no és gens normal són aquells que s’obstinen a alçar una frontera que té com a únic objectiu separar la gent i impedir la convivència. Ningú està obligat a sentir-se català al País Valencià, més aviat tot el contrari. I tot i així, no és que hi hagi centenars de milers de valencians que tenen el català com a llengua pròpia o que volen estudiar en català contra totes les adversitats que imposa l’administració espanyola sinó que molts d’aquests se senten de nació catalana. I en això els avala una història molt tossuda i, sobretot, la voluntat de ser.
 
Com no hi hauria d’haver valencians que volen ser a la Via Catalana si en el mateix Vinaròs tenim un regidor (Lluís Batalla) escollit per mandat popular en les llistes d’Esquerra Republicana? O a Alcanar el mateix alcalde, el company Alfons Montserrat. És així de senzill. Probablement per això, als intolerants, els costa tant d’entendre i acceptar. Perquè la llibertat no en té de fronteres, la llibertat el que demana són homes i dones lliures que puguin exercir tots els drets responsablement i regir-se com a país, amb la voluntat de viure i conviure junts i en harmonia amb tots els altres pobles del món.
 
Així entenem la llibertat els catalans.
Amics, companys, compatriotes del sud, l’abraçada més sincera i entusiasta!.
Visca el País Valencià!
Visca els Països Catalans!
 
 
 
Oriol Junqueras
President d'Esquerra Republicana