- Publicitat -
Als “cupaires” qui els entengui, que m'ho expliqui. Volen enderrocar el monument al capdavall de les Rambles barcelonines dedicat a Cristòfor Colom, perquè va ser un colonitzador que va arrabassar i robar tot el que va poder als natius de les terres conquistades, a part d'imposar una llengua, una religió i una cultura que no era la pròpia. D'acord, si tenen raó, s'hauria d'enderrocar dit monument i res a celebrar el 12 d'octubre.
Però d'altra banda, no fan cap mena d'escarafalls per homenatjar al dictador Fidel Castro amb una piulada on deia: “hasta siempre comandante” i també amb un viatge “imprescindible” a Cuba de la somiatruites Anna Gabriel, com si no tingués feina a casa nostra.
Colom va ser un colonitzador que va fer-ne de l'alçada d'un campanar, però Castro amb l'excusa de foragitar un dictador com Batista, va fer la revolució per a posar a Cuba un altre dictador, ell mateix! El colonitzador Colom anà contra qui no coneixia ni havia vist mai, però el revolucionari Castro anà contra els seus compatriotes, ja que a part de foragitar al president Batista, va ser el causant de l'exili de milions de cubans cap a Florida i altres llocs en cerca de la llibertat que no tenien al seu país.
Ahir matí a Catalunya Ràdio, el “serrell” oficial de la Cup (Anna Gabriel), hagués hagut de callar davant dels micròfons de la ràdio. Va criticar que determinats sectors polítics no s'oposin al règim “poc democràtic com el turc” i si censuren la situació política de Cuba. Contestant a la del “serrell” li diria: Nena, ja sé que hi ha gent de tota mena, però un veritable demòcrata tant censurarà el govern turc com el cubà com el xinès i tots els governs que no respectin els drets humans.
La del “serrell” també va sentenciar: “Aquesta revolució va guanyar, va vèncer la tirania imposada i va tornar la dignitat al seu poble”. El que no diu, la Gabriel, és que va vèncer la tirania imposada per Batista que va durar sis anys i mig, per instaurar-ne una altra imposada per Castro i que encara dura després de més de cinc decennis.
I de quina dignitat retornada parla la del “serrell”?
És dignitat i justícia social, que tant predicava el castrisme, tenir en la seva consciència aquesta fugida massiva de persones i tot el problema dels “balseros” que cada dia marxaven de l'illa, cap a un futur incert sense saber si arribarien a terra ferma?
És dignitat i justícia social que abans de la victòria revolucionària, en un manifest haguera promès Castro, unes eleccions generals en 18 mesos i que s'entregaria el poder al candidat que sortís elegit, però que després de la revolució com si res, anant-se'n tot en orris no se celebressin les eleccions promeses?
És dignitat i justícia social en un país democràtic, no respectar els drets humans i tenir presos polítics?
Consideraria la Gabriel, com a fets dignes, si tot això hagués passat en qualsevol altre estat d'Europa?
Però com acostuma a passar, quan un no vol reconèixer la veritat sempre es busca una excusa de mal pagador.
A continuació, la Gabriel, va reblar el clau dient: el règim castrista no hauria estat possible sense un “gran i ampli suport popular” Brillant frase, sí senyor! Tots els règims establerts, tant si han sigut per instaurar una dictadura com per enderrocar-la, han tingut un ampli suport popular al darrere. Cada dia em faig més creus, de les bajanades que diuen els polítics!
La Gabriel i companyia, molt enaltir i homenatjar al “comandante” i la seva dictadura, però pensarien el mateix si aquesta dictadura estigués instal·lada a casa nostra?, l'acceptarien i rebria paraules de lloança per part seva? Les coses vistes al lluny es veuen d'un color diferent, que no pas si les pateixes en carn viva i ben a prop.
La CUP, entre les collonades que han dit després de la mort del dictador Castro, ens fan saber que ha sigut “un exemple de coratge i entrega als altres” Que preguntin a tots els exiliats perquè abans de marxar, com és que no van trobar aquesta “entrega als altres” assenyalada pels cupaires. La resposta seria: que aquesta entrega als altres era una “entrega als seus, a la seva camarilla de revolucionaris”
He llegit les declaracions d'una persona que no va marxar de Cuba, i deia: “Hi ha molts cubans que es lleven cada dia i lluiten i lluiten i lluiten, i prou” i afegia: “Castro ha sigut un dictador que ha privat de llibertat als cubans. Els demòcrates no podem acceptar cap dictadura, sigui d'esquerres o de dretes”
La mateixa germana de Castro, Juanita Castro, en principi després de fer fora el dictador Batista va romandre al costat del seu germà, però amb el temps en veure que la política s'encaminava cap al comunisme el va abandonar, emigrant a Amèrica i des de llavors no s'han vist més.
Per alguns, Castro no va ser un dictador perquè va millorar la sanitat i l'analfabetisme de la gent que va romandre a l'illa. No et fot! Tots els dictadors malgrat ser uns mals parits han fet coses profitoses pel seu país.
Mussolini va fer construir a tota Itàlia, kilòmetres i més kilòmetres d'autopistes que en aquell temps no tenien molts països (d'acord que ho va fer per facilitar la circulació dels tancs i tota mena d'armament militar) però després, dites autopistes han servit per a tota la societat italiana per a poder circular amb més comoditat per tot el país. Per això s'ha d'enaltir Mussolini fins a fer-ne un mite, com fa la CUP amb Castro? No, ja que va ser un tirà, un mal parit i un assassí.
En temps franquista es van construir molts pantans que van ser útils per l'electricitat del país; es va crear l'Assegurança per malaltia (1942), l'Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa (SOVI-1947), el 1963 apareix la Llei de bases de la Seguretat Social i pocs anys després el 1966 la Llei general de la Seguretat Social, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1967. Tot això va millorar una mica la vida de la població. I què? Per això hem d'enaltir Franco que va ser un dictador amb unes quantes morts a l'esquena, sense permetre els partits polítics ni llibertat d'expressió i si anaves contra el règim, acabaves a la garjola?
O potser pensen a la CUP, que una dictadura d'esquerres és digne de lloança i una dictadura de dretes és cosa del dimoni i no es pot acceptar?
Ara explicaré un fet que vaig viure personalment. Quan es va desfer la Unió Soviètica, l'economia de Cuba que s'aguantava amb pinces gràcies a l'ajuda del govern soviètic, va decaure amb una escassetat de quasi tots els articles de primera necessitat. Eren els anys vuitanta i noranta, quan les meravelles que alguns cantaven del govern revolucionari no devien ser gaire galdoses, ja que a l'empresa de Sabadell on un servidor treballava de viatjant i que els nostres productes a vendre eren materials per a la construcció, cada mes enviàvem -no a un client normal que pot tenir qualsevol fabricant, sinó al mateix govern cubà que rebia el material nostre i ens pagava les factures- quantitat de caixes on hi havia uns quants materials per a la construcció, però també enviàvem entre altres coses, grans quantitats d'escombres, pastilles de sabó per rentar la roba a mà, llibretes, bolígrafs i aspirines a dojo. Per això quan algú preguntava que eren aquelles caixes, algú del magatzem de la fàbrica deia: “són les escombres i les aspirines de Fidel Castro”
Explico aquesta vivència personal per demostrar que el país idíl·lic, que la CUP i altres volen veure en la Cuba castrista, on la revolució havia de servir per solucionar els problemes de Cuba, no existia. Si la revolució, com deien, havia solucionat, entre d'altres, dos problemes cabdals com són: la lluita contra l'analfabetisme i la sanitat pública, com pot ser que no disposessin de diners per a comprar llibretes i bolígrafs pels alumnes, i les farmàcies no poguessin dispensar ni una trista aspirina?
També ens preguntàvem a l'empresa, com seria la vida diària a Cuba, si les dones no podien comprar dues coses tan senzilles com una escombra i una pastilla de sabó per a rentar la roba.
Si aquests dubtes amb les seves preguntes no responien a la veritat, i a Cuba tot anava com una bassa d'oli amb un programa social tan idíl·lic, que la CUP voldria aplicar al nostre país, on rau el misteri d'aquesta compra massiva d'escombres, sabó, llibretes, aspirines i altres articles de primera necessitat a l'empresa de Sabadell on jo treballava? I aquests enviaments han continuat fins fa pocs anys.
Per això deia en començar aquest article que no entenc la CUP. Molt alabar i posar com a exemple països dictatorials i antidemocràtics, presentant-los com a model a seguir, però en canvi a Catalunya on més o menys la cosa social funciona una mica -sense ser perfecte- s'entesten a posar tota mena d'impediments per recolzar els pressupostos de la Generalitat, sabent que si destinen uns milions d'euros més que als anteriors pressupostos, la cosa social pot anar encara millor.
Sempre he dit en els meus articles dedicats a la CUP, que són una colla de torracollons, impresentables, contradictoris i busca-raons. Aquest, l'anava acabar afegint-hi que són uns hipòcrites i uns cínics, però haig de rectificar, ja que he llegit altres paraules dites per la Gabriel, on m'acusa de cínic, ja que confessa veure “doble moral i cinisme” als que critiquem al règim de Cuba.
Com que la CUP ha enviat una representació a Cuba amb la sòmines de la Gabriel al davant (com no podia ser d'altra manera), per manifestar el seu condol per la pèrdua del “comandante” que és com l'anomenen els cupaires (es veu que senten molt l'esperit militar.) suposo que deuen criticar a tots els cubans que celebraven als carrers de Miami, que saltaven, cantaven i ballaven amb una alegria exultant la mort del dictador.
Comento aquesta alegria dels cubans de Miami per la mort del seu dictador, perquè la Gabriel quan parla de “doble moral i cinisme” quan uns no condemnen el govern turc i si el cubà, hauria de preguntar als seus companys de més edat del seu partit (ja que molts joves encara no havien nascut) si el 20 de novembre a la matinada o tot el 21 del 1975, no van destapar ampolles de cava, i
van saltar i ballar amb una alegria desbordant la mort del nostre dictador. Doble moral? Cinisme?
Senyors de la CUP, no sabeu condemnar o celebrar d'una manera igual? No serà com diu el refrany: Que veieu la palla en els ulls dels altres i no veieu la biga en els vostres?
Un consell a la nena del “serrell”: abans d'obrir la boca compta fins a deu maca, perquè moltes vegades només dius rucades i bestieses, demostrant que tens el cap a tres quarts de quinze.
Quan penso que els nostres pressupostos i la nostra independència pengen d'un fil, i tot depèn d'aquests quatre galifardeus de la CUP, se'm glaça la sang.
Jaume Meneses
Publicitat
