Les eleccions europees s’animen

Les eleccions europees es van configurant, i ja tenim una de les primeres sorpreses: la dona de Raül Romeva, Diana Riba, serà la número 2 de la llista encapçalada per Oriol Junqueras per Esquerra. L’argument: els presos polítics han de tenir una veu al Parlament Europeu, i està clar que Junqueras no hi podrà ser. Els republicans ho han decidit avui en un consell nacional en el qual també han aprovat una candidatura amb EH Bildu i el BNG, i oberta a altres forces “sobiranistes i de progrés”. Mentrestant, la CUP ha decidit que no concorrerà en aquests comicis, com ja no ho va fer fa cinc anys. El gran misteri és la confluència del sector postconvergent, tant a Europa com a Barcelona. Això, el cap de setmana que se celebren les votacions per Primàries Barcelona davant una indiferència generalitzada. Si el resultat ha de ser una candidatura que fragmenti encara més el vot independentista en lloc de contribuir a que no es perdi cap vot republicà (estranyament trauran algun regidor), faran un flac favor al procés. Aconseguiran just el contrari del que Jordi Graupera pregonava fa uns mesos, cosa que és quelcom que desconcerta a la majoria dels independentistes. S’explica, però, de manera molt fàcil: Graupera fa temps que vol fer el salt a la política. I va aprofitar una bona idea per fer-ho. Quan ha constatat que no li ha sortit bé, però, ho ha fet igualment. Personalismes. El mateix de sempre. I l’ANC està fent de comparsa d’aquest procés de primàries. Resultat: ha perdut pes, ja tenint una influència residual entre els grans partits independentistes, i ha quedat escurada a un projecte de dubtosa credibilitat. A Òmnium ja són 130.000, amb la figura de Cuixart com a símbol. I a l’ANC, algú sap quants socis tenen i quina és la tendència?