Estem presos en una societat que, per infinitat de raons, convé saber en tot moment qui és qui, i que pensa, i les indefinicions poden ser utilitzades en un determinat sentit, a vegades, fins i tot, contrari a la pròpia voluntat, per les estratègies matemàtiques i ingenieríes polítiques.
O sigui que, al pa, pa, i al vi, vi, amb la cara ben alta i tan amics… si pot ser, i fins que les diferències ho permetin. Diferències que ningú les pot negar i que adquireixen més transcendència quan s'hi colen i s'hi barregen falsos complexes de superioritat o d'inferioritat que porten a la imposició, en el primer cas, o a la submissió en el segon.
Les diferències hi són… I ens ho recorden cada vegada que obren la boca o mouen un dit, i deixen clar que no respecten la nostra singularitat històrica, autenticada per una Constitución, tan menyspreable per ells que no la varen ni votar i que ara utilitzen com a patró per fer i desfer a gust i conveniència, tot legitimat pels que els ha atorgat la majoria absoluta que, a hores d'ara, s'hauria de veure la que és, desprès de les arbitrarietats, abusos de poder i despropòsits editats amb el seu nom, i que també els ha afectat igual que a qualsevol altre.
Les diferències hi són… Començant per la manera de parlar, per això volen obstruir per terra i mar el manteniment de la nostra llengua, a l'escola, a la TV, a la ràdio. També hi són pel que fa a la cultura, per això torpedegen la feina de les entitats culturals que vetllen i treballen per propagar que existeix.
Les diferències hi són, i ho demostren aquelles persones que viuen i treballen a Catalunya, sembla que a la força, que estan obstinades en crear problemes on no n'hi ha utilitzant “el espitiru“ per imposar-se al civisme i convivència que ningú pot negar que és el nostre gran valor.
Aquesta gent seguirà fent la seva creuada particular, amb les eines que l'Estat els proporciona en front de les ganes d'aclarir-ho tot al voltant d'una taula parlant i negociant per no sortir-hi, uns més que altres, malparats. En aquest sentit, no s'hauria d'incidir tant en com seria i quedaria una Catalunya independent, i s'hauria de fer veure com quedaria España sense Catalunya.
Si queda una mica de sinceritat i sentit comú s'hauria d'acabar de abocar porqueria d'on es treu una part més que considerable del PIB estatal.
