Us reprodueixo l’article publicat a El Temps a principi de febrer d’aquest mateix 2012
Els catalans sabem des de fa segles que la presència de Catalunya al món no és cap frivolitat, sinó que respon a una voluntat política, econòmica i cultural, i que seguint uns mínims criteris d’austeritat, té un retorn enormement positiu per al país. És més, en un moment en què les exportacions catalanes són el puntal de la lluita contra la crisi, les delegacions de Catalunya a l’exterior i sobretot als països on més exportem, són una necessitat indiscutible.
Per això és imprescindible que el Govern de CiU no continuï fent el joc al PP, alimentant el discurs que les delegacions són una despesa sumptuària i, sobretot, obviant que la despesa de les delegacions catalanes és insignificant davant el dispendi clamorós que representa la seva xarxa megalòmana d’ambaixades, consolats, institutos Cervantes i altres organismes que Espanya manté arreu del món. Algunes de les xifres són clamoroses: 460.000€ del manteniment dels jardins a París (més del que costa tota la delegació catalana a París); 324.000€ de la neteja de l’ambaixada a Alemanya; 390.000€ de la restauració del pati interior de l’ambaixada de la Santa Seu; 6 milions d’euros per fer la residència de l’ambaixador espanyol a Rabat…
La magnitud de les xifres evidencia que la campanya contra les delegacions catalanes no està basada en criteris d’austeritat econòmica, sinó que es tracta simplement, d’un problema ideològic i polític: Espanya no vol que Catalunya existeixi al món per ella mateixa, no pot ni vol admetre que Catalunya tingui representació internacional pròpia que li permeti d’actuar de forma directe amb els agents polítics, econòmics i culturals internacionals.
Per això, i mentre avancem cap a la plena sobirania, no podem cedir als embats contra la nostra representació internacional. I, encara menys, si mentre debilita la nostra representació exterior amb l’excusa de l’austeritat, l’Estat espanyol és permet el luxe de destinar partides multimilionàries a la seva representació internacional d’una forma vergonyosament opulent, ostentosa i ineficaç.
