Madrid és qui recapta els impostos de tots els espanyols i els administra. Però, aquesta administració no es pot entendre que, desprès de quedar-se amb la millor part per les “despeses d'Estat”, que millor no entrar-hi, i per nodrir els pressupostos generals, els catalans -que som dels que més aportem a la caixa- ens veiem obligats a demanar-li avançaments o crèdits… a retallar, més i més, els nostres propis pressupostos i endeutar-nos, més i més, per a poder sobreviure per sota de les possibilitats reals que la generació dels nostres impostos permetrien.
És cert que les coses son com son, però si ha de ser així, no es pot admetre, sense revolucionar-se, que Comunitats Autònomes que, situades a l'altre part de la balança comunitària, una digui que farà això i una altra que farà allò més que el “café para todos” no els doni.
No es que compari per vici. Jo soc dels que defensen que cadascú amb el que te i guanya faci el que vulgui i pugui, sempre que sigui sense perjudicar als altres. El que passa és que vivint en una de les -comptades amb els dits d'una ma- Comunitats que aporten molt més del que un just repartiment aconsellaria, precisament perquè aquelles i la majoria puguin evolucionar i estar millor, fa molt de mal als ulls.
Això, només parlant de calers perquè també podríem parlar de l'altre front de maltracte que s'hauria d'esbombar arreu, més del que ja s'està fent, com és el cultural en general i, sobretot, l'atac frontal a la nostra llengua en tots els sentits possibles amb l'únic objectiu d'anar-la esmicolant i arraconant perquè quedi, com en d'altres temps que més val no recordar, d'”anar per casa” i deixi de fer nosa.
Una, però també l'altra, és una càrrega molt feixuga que no se ben be fins quan, uns i altres, podran aguantar. La capa protectora de la majoria absoluta que permet que aquests disbarats es promulguin i avancin és evident que te data de caducitat però, abans i mentrestant, el rodet que utilitzen per anar llimant tot el que no “soni” igual avança sense aturador i en la direcció adequada per minar el moll de l'ós. A aquest pas, quan el que ha de passar passi, i si moltes coses no canvien, veurem com queda Catalunya… i España en conjunt, en mans de qui prefereix enfonsar Catalunya que tractar-la adequadament per poder gaudir d'una España millor per a tots, també pels que pensen diferent de l'ordre establert. Un ordre que l'única manera de mantenir és tancar-lo a pany i forrellat, emparant-se en una Constitución Española, que no van signar i que desprès, amb el poder a la ma, estan interpretant a la seva manera i només com convé als seus ideològics objectius.
Darrere del discurs fals i que ja cansa, s'estan segrestant els destins de massa gent que no és igual, que no sent igual, dintre d'un territori massa divers per qui no li dona la gana d'entendre la seva pluralitat com la seva verdadera i gran riquesa.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
