Doncs mira, que voleu que us digui, reconec que celebro que vagin sortint els draps bruts a casa nostra, però, a la vegada, em dol i m’indigna no veure la mateixa efectivitat i contundència amb tot el descobert, i per descobrir, a nivell estatal.
Ja voldria veure jo als mitjans les imatges dels judicis i les condemnes per la manera d’actuar, tot sembla que sistemàticament, de les verdaderes trames delictives, presumptes fins que no es demostri el delicte, però que, pel que es diu, a ulls de la gent estan més que demostrades.
No hi ha com tenir el poder de desviar l’atenció amb d’altres disbarats, de poder-ho dissimular, de poder-ho amagar, de, donat el volum de persones implicades, poder fer valdre el “pacte de silenci”, de poder actuar amb tota impunitat, i tot amb la sensació de que se n’estan en-fotent a la cara.
I així segueixen enganyant -a qui es deixa enganyar, que sembla ser que és la majoria a España- amb tota mena de malifetes, sense condemna, que han deixat l’Estat com està i que està notant la ciutadania a la seva pell… i butxaca: Treball, quan n’hi ha, precari; pensions congelades des de fa anys; un deute públic arrossegat impagable. Les poques accions del govern son per afavorir i beneficiar el poder establert i, de retruc, per reduir més les poques expectatives de fer una vida normal de la gran majoria, i més del jovent que, tret d’uns quants d’afortunats, està veient passar la generació sense poder aspirar a allò, que era tan sagrat per la generació dels pares, de construir una família.
I, a damunt, que vinguin a casa nostra a anunciar, com un gran acte de generositat, el que per llei està escrit, signat i incomplert des de fa anys i panys.
Les coses com son, com han de ser… El que està malament, s’ha de denunciar, demostrar i castigar ràpidament i, a la vegada, castigar més encara quan s’obstrueix i no es deixa actuar a la justícia. I em refereixo concretament, i per exemple, quan es destrueixen discs durs d’informació de prova.