La família Pujol, encapçalats pel patriarca i la matriarca, van comparèixer al Parlament de Catalunya. Ho van fer i ens van deixar talls de YouTube per la història, “hits” lamentables i que mai oblidarem, voltaran per l’univers cibernètic pels segles dels segles. En tot cas això és cosa seva, dels Pujol, són característics i representen una altra època en la que pensaven que ho eren tot en aquest país, una posada en escena que ja no es porta i que fa més gràcia (o pena) que res més. En tot cas, van anar-hi perquè el Parlament els ho va demanar. Els grups polítics van considerar necessari que l’expresident s’expliqués davant de la cambra de representants després d’haver confessat que havia fet de les seves i davant les sospites que pesen sobre la seva família.
No és cap mèrit que algú compleixi amb l’obligació de comparèixer davant la institució més important del seu país a petició d’aquesta. Ben al contrari, és una obligació. El Parlament va fer la seva feina.
El Congrés espanyol va constituir una comissió d’investigació per tal de dirimir responsabilitats en l’escàndol de les escoltes gravades al despatx del Ministre de l’Interior Fernández Díaz. Aquelles filtracions que ens van sobresaltar durant la campanya de les espanyoles del 2016 en una mena de curtcircuit mediàtic. Aquest escàndol ha fet aflorar una autèntica trama criminal. Un estat paral·lel, soterrat, destinat a utilitzar les institucions en contra dels propis ciutadans. Sembla ser que hi ha implicats des de càrrecs electes de primera línia política fins a funcionaris, policies, jutges, fiscals, etc. Una autèntica trama totalment contrària als principis de l’estat de dret. Un estat de dret que, constantment, invoquen alguns molt constitucionalistes per algunes coses i molt poc per algunes altres.
Atès el que ha succeït aquest aquesta última setmana hem tornat a demostrar que a Catalunya som un país diferent.
El Parlament, vist l’escàndol de les escoltes, també va constituir una comissió per arribar al fons de la qüestió. És la comissió de la “Operació Catalunya” i que capitaneja la diputada de l’Anoia Alba Vergés. S’hi han aprovat 54 noms de compareixents que aniran desfilant per davant dels representants del Poble per donar explicacions. Per contra, aquesta setmana, i en un exercici de cinisme parlamentari inaudit, la comissió del Congrés s’ha “finiquitat” amb nocturnitat i mala fe per part de PPSOEC’s i sense que s’acceptessin ni els noms dels compareixents ni la petició de documentació que havien fet PDECAT, ERC i els grups de Podemos. La constitució d’aquesta comissió, doncs, va ser només una maniobra de distracció, de maquillatge i amb un recorregut curt i amb les cartes marcades des del seu inici. La màfia del règim intenta galvanitzar-se i ho fa sobrepassant sense problemes qualsevol principi democràtic. Mentrestant, això sí, acusen de colpistes a aquells que volem votar. És evident que, per alguns, això del cop d’estat és una evocació d’un desig nostàlgic.
A Catalunya, també en això, estem demostrant que som un altre país. La setmana passada es va aprovar una moció per instar el Govern a personar-se a la causa del cas Palau. A la comissió de la Operació Catalunya hi van comparèixer dos periodistes molt valents: la Patricia López (@patricialopezl) i el Carlos Enrique Bayo (@tableroglobal) que van explicar coses que mai podran explicar al Congrés dels Diputats.
El Parlament fa els deures i posa de manifest que aquí, a diferència d’allà, ja no deixem que ningú s’emboliqui amb cap bandera per tapar-se les vergonyes.
Sergi Tarrés
