- Publicitat -
Jo diria, tot i que no és segur, que els polítics hi son per servir els interessos d’aquells que els han votat, i en democràcia, a més a més, una opció es votada perquè representa tot un seguit de valors i solucions per al conjunt de la societat. Així, un partit, tot i tenir una ideologia que no representa a la totalitat de la societat, en funció de la força assolida en unes eleccions està legitimat per a oferir solucions globals d’acord amb els seus plantejaments ideològics.
Feta aquesta introducció, cal ara centrar-nos en allò que als valencians i les valencianes ens interessa. El nostre País ha patit un espoli fiscal com cap altre a l’estat espanyol; i moltes de les situacions, sovint dramàtiques, de les classes mitjanes i populars del País Valencià són fruït d’aquest espoli. És per això que per damunt de moltes consideracions de caràcter partidista, avui, i sempre des del meu parer, el valencianisme polític te com a repte fonamental garantir un millor finançament per al conjunt dels valencians i les valencianes.
Des d’aquest punt de vista de l’interès generals (valencians, que no espanyols), crec fora important bastir un escenari de negociació on els 9 diputats i diputades electes de la coalició “És el Moment” plantejaren un recolzament a un govern de progrés, encara que presidit per Sánchez, a canvi d’una millora en el nostre finançament, allunyat de la estratègia negociadora de Podemos, que dit siga de passada és torpedinar precisament aquest acord de govern de progrés. Dit açò, cal ara analitzar que estan fent els nostre polítics. En aquest sentit, res podem esperar dels representants valencians integrats en les formacions espanyoles, que han tingut més de 35 anys per corregir aquest fet, i que el que han fet realment és ser còmplices de l’espoli.
Altra qüestió és l’anàlisi dels representants de la col·lació És el moment, formada per Compromís i Podemos, i en aquest punt és molt lícit preguntar-se quin està sent el paper dels representants valencians d’aquesta coalició. Anem doncs desgranant els component del pacte per entendre la situació, partint del pressupòsit que Podemos no va a recolzar en cap cas un govern liderat per Pedro Sánchez, i de fet tota la seva estratègia política va dirigida a provocar noves eleccions, més si donem una ullada a les darreres enquestes, on UP-Izquierda Unida perd vots i supera així el PSOE, i son els votants de Podemos els que volen majoritàriament repetir les eleccions (veure sondeig de Metroscopia del 18 de gener): dels cinc representats de Podemos, jo no he llegit res que s’assemble a mantenir una postura favorable als interessos dels valencians, i no han presentat cap postura negociadora distinta a la dels seus caps de Madrid, (cosa lògica sent com son del mateix partit), o siga que en aquest punt aquests representats son a efectes de la política i les necessitat valencianes com si haguessis sigut triats en les llistes del PP, PSOE o Ciutadans. Resten els 4 de Compromís, tampoc en aquest cas hi hem sentit res diferent al que a dit el cap de Podemos fins ara, primer es van apuntar a la “línia roja” del referèndum, tota vegada que aquest tren a passat, ara s’han apuntat a la “línia roja” dels 4 grups parlamentaris.
Passat també aquest tren, avui llegeix a Vilaweb, que Monica Oltra demana un diputat al PSOE per fer grup propi de Compromís i a la vegada negocia amb Izquierda Unida, la possibilita de fer-ho amb ells. Aquest és, segons la meva opinió, un bon punt de partida per enfortir una via valenciana al congrés espanyol, veurem en que queda, tot i que em sembla que finalment quedarà en res, perquè al PSOE l’últim que li interessa és que hi hagi un grup valencià d’esquerres al congrés, seria la seva mort política al País Valencia.; i a la vegada a Podemos tampoc li interessa gens ni mica que se li done aire a Unitat Popular-IU, i menys al País Valencia on van obtenir 111.000 vots i van quedar a frec d’obtenir un diputat.
Trobe que seguint la estratègia de Podemos de “laminar” Izquierda Unida, farà tot el possible per a que aquest pacte no arribe a ser beneit, però be, restem a l’aguait. Si com es de preveure, i tant de bo m’equivoqués, finalment Compromís no te grup propi, ja es sap que els dos diputats d’Iniciativa es quedaran amb Podemos, i els dos del Bloc passaran al grup mixt. Altrament dit, després del fragor de la batalla, els valencians i les valencianes tindrem dos diputats propis no subjectes a decisions preses a Madrid, un més que a la legislatura passada, cendres d’un poder que no tindrem. Jo em demane si feia falta tensionar el Bloc fins al límit i trencar de facto la coalició Compromís, per a obtenir aquest resultats?, i en segon lloc, a qui ha beneficiat aquesta trista història?
I finalment un apunt, des del meu punt de vista el que s’està realment jugant ací al País Valencià, és una “gran coalició de la esquerra espanyola”, on s’integre Podemos, Izquierda Unida i Iniciativa, tot arraconant el Bloc, cosa que en sentit estricte no és diferent al que ja passa a Catalunya amb En Comú Podem. Veurem si els votants catalans segueixen recolzant una opció espanyolista en properes conteses electorals, o quin serà el comportament electoral dels valencians que van recolzar Compromís a les eleccions autonòmiques, i que ara hauran de decidir (novament) entre un partit nítidament espanyol o una alternativa (ja veurem
quina) valenciana.
Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Publicitat
