Caldrà veure com assimilarà l'ecosistema polític català l'aparició formal de la Crida com a agent, com ja començava a perfilar ahir el Dietari del Procés, que des de desembre de 2012 ha pogut retratar bona part d'aquests estira-i-arronsa (i aparicions i desaparicions) entre els diversos moviments polítics, tant independentistes com no. I és que aquest ecosistema al qual fem referència ha canviat moltíssim en la darrera dècada. Tot és més volàtil i tot pot arribar a ser.
Anit, vam poder tornar a veure Marta Rovira en la primera entrevista per una cadena de televisió (més enllà de les imatges que havia recollit l'ACN fa uns mesos) des de que és a Ginebra. Les seves paraules varen ser un raig de llum per bona part de l'independentisme. Tal va ser així que fins i tot Quim Torra ho va reflectir amb dues piulades, i així molta altra gent d'aquest espectre polític, excepte la gent de Primàries que s'ho mira tot de reüll i amb un esperit crític considerable.
Rovira ha apel·lat a la unitat estratègica de les forces independentistes. Ha explicat que cal deixar créixer els nous lideratges del país i que és molt important que totes aquestes forces s'asseguin en una taula, deixin els seus recels a banda i tracin una nova estratègia. La secretària general d'Esquerra ha deixat per respondre fins al final una pregunta que ens fèiem mentre seguíem l'entrevista. Té relació amb Anna Gabriel? Afortunadament, sí. Des de fora, les coses poden ser un xic més fàcils, sense la contaminació política d'aquí. Tant la cupaire com la republicana, malgrat les diferències de base, semblen estar força d'acord en què l'estratègia, a banda de l'acció que s'hagi de dur a terme, ha de passar necessàriament per assimilar una de les lliçons que ens va brindar l'1 d'octubre: ser més forts per poder guanyar abans, i deixar-se de parafernàlies dialèctiques i proclames buides de contingut.
