Fa poc sortia una entrevista a un dirigent empresarial alemany que relacionava l’èxit del seu sistema econòmic amb el model educatiu. És la formació professional que comparteix escola i empresa des del primer moment, que fa que els alumnes obligatòriament hagin de tenir un contracte i dedicar la meitat de l’horari a cada cosa. Això permet eliminar pràcticament el fracàs escolar, acosta l’alumne a la realitat empresarial i a l’escola que per força ha de sintonitzar amb les necessitats reals. Aquest sistema l’estan estenent també a les llicenciatures i les enginyeries. I em sembla bé. Un advocat, un químic, un geògraf o un psicòleg haurien d’aprendre des de la realitat oimés quan les universitats i les empreses resten tan allunyades. D’aquesta promiscuïtat en sortirien menys aturats, més bons professionals i bastants més emprenedors. Que amb els temps que corren no està malament.
http://ves.cat/aESN
L’ensenyament dual
|
- Publicitat -
Publicitat