Com algun de vosaltres ja sabeu, la meva dona és alemanya i tenim dos fills de 4 i 5 anys. Fa poc més d’un any i mig que hem arribat a Catalunya provinents d’Anglaterra. Els meus fills han començat l’etapa prescolar a l’escola pública catalana. La nostra intenció era, inicialment, que els nens acabessin la primària en català i després passar a fer la secundària al Colegio Alemán San Alberto Magno de Barcelona (sí, aquest és el seu nom oficial!).
A mi, personalment, no m’agrada gens aquesta escola-gueto hispano-alemanya que tenim a Esplugues de Llobregat, perquè és com una mena d’OVNI a la nostra ciutat, però aquests són sacrificis que cal fer en casos familiars com el nostre.
Estic en contra d’aquesta escola per diversos motius, però fonamentalment, perquè és una escola que ideològicament relega la llengua pròpia de Catalunya a un vergonyant quart nivell, darrere de l’alemany (lògicament), l’espanyol (no tan lògicament), i l’anglès.
És una escola que només fa classes al matí , des de les 8 fins a quarts de dues (Primària) i un quart de tres (secundària), i on el català té una presència màxima de dues classes de 45 minuts per setmana (hi ha anys on només són 45 minuts a la setmana!), reduït a la seva mínima expressió, és a dir, a la de l’ensenyament de la llengua (o hauríem de dir l’ensayament de la llengua, com diuen ells, patèticament, al vincle que ara per ara mena des de la plana principal al pamflet defensiu que la Direcció de l’escola ha escrit per netejar la mala imatge que d’aquesta escola, tremendament elitista, té la immensa majoria de ciutadans del nostre país?).
I dic mínima expressió amb prou raó: només ensenyen la llengua mínimament, ja que la geografia i història la fan amb un llibre de text de la Comunidad de Aragón (no sigui que els xiquets es contaminin d’idees massa regionalistes), i evidentment, no hi ha gaire cultura o literatura pròpia. La filosofia o la religió, i d’altres, també en espanyol (a la línia localista). No cal dir que els nens reben una exposició molt més gran a la llengua que de debò importa, fora de l’alemany, açò és, l’espanyol.
Com que l’escola és una mena d’híbrid nefast, un encreuament dels sistema alemany i espanyol, allà es reprodueixen ideològicament tots els clixès anti-catalans que vulgueu… Allà hi van a raure mestres i pares que veuen aquesta escola com un oasi lliure del virus nacionalista imperant a la resta d’escoles catalanes. Antes alemán que catalán! A més, les activitats extraescolars de tarda són només en alemany i espanyol, amb molt i molt d’espanyol, per a preparar les criatures per a la universitat! Això sí, el Departament d’Educació va arribar a un acord amb el Colegio l’any 1999 que els seus alumnes acabarien l’equivalent a l’ESO amb el nivell B de català (a qualsevol escola catalana és, per defecte, el nivell C).
El pitjor de tot plegat és que, deixant de banda que aquest Colegio és una escola bilingüe alemany-espanyol, teledirigida des de la seu central a Madrid, molts dels seus alumnes provenen de famílies catalanes, famílies que no tenen pas cap problema que els seus fills estudiïn en una escola que els faci analfabets semi-integrals en la seva pròpia llengua, cultura i història. Fins i tot, la dona d’en Montilla admet a La Vanguardia que el nivell de català dels seus fills és molt deficient,, i que només fan una hora a la setmana de català, i això que són fills de tot un President de Catalunya. Això seria possible a cap altre país? En un país independent, no. Cal dir-hi res més?
