Trobo extraordinària l'estratègia mediàtica independentista catalana de TV3, que dedica mig espai d'esports al telenotícies parlant de la selecció espanyola de bàsquet. Curiosament, ni la televisió francesa, ni l'alemanya, ni la portuguesa, i ni diria que la senegalesa, no han fet pas el mateix. En el mateix sentit, trobo extraordinària l'estratègia independentista de l'abrandat per la causa diari El Punt-Avui, quan dedica amb fervor patriòtic el seu últim número de la revista dominical Presència completament a la Diada, al 1714 i al procés. Bé, per ser justos, no ben bé completament, de fet 63 pàgines de les 64 de la revista, perquè l'última pàgina la dedica sencera a un anunci d'Endesa, amb una simpàtica i gran fotografia en color de la selecció… espanyola, no caldria sinó, de bàsquet. Sensacional. Es veu que el mitjà justifica el fi, fins i tot quan el mitjà anul·la directament el fi. D'això se'n diu coherència… o sentit de l'humor. No sé, deu ser la metadona que s'aplica als catalans perquè vagin deixant la seva addicció a l'espanyolisme. En fi. Però voleu més metadona? Només heu de llegir els grans cracks Joan Majó, López Burniol o l'inefable Milián Mestres, amb columna als diaris principals “catalanistes”, suposo que com a reconeixement per la seva interessant aportació intel·lectual, ni que sigui en matèria diarreica mental destil·lada en fum, perquè no voldria pensar que se'ls contracta per papanatisme dels mitjans, a saber: pel fet de ser aquests pintorescos personatges “comprensius amb la causa sobiranista”. Ai senyor…
Prosseguim, però, amb els grans estanquers del país. Quan la també venedora de fum CDC ens diu que no pensa trencar amb UDC, ens està dient que no té cap intenció seriosa d’anar cap a la independència. Quan CiU ens diu que no pensa desobeir la legalitat espanyola en dies parells i el contrari en dies senars, ens està dient que no té cap intenció seriosa d’anar cap a la independència. Quan CiU ens diu que en la consulta (hipotètica) catalana “caldrà una majoria àmplia per validar el sí/sí”, ens està dient que no té cap intenció seriosa d'anar cap a la independència. Quan CiU ens diu que no pensa avançar eleccions, ens està dient que no té cap intenció seriosa d’anar cap a la independència. Quan CiU ens deixa anar últimament com qui no vol la cosa que “ja estem sortint a poc a poc de la crisi econòmica”, a banda de mentir vilment i descarada, ens està dient que no té cap intenció seriosa d’anar cap a la independència.
Un dia el president català Artur Mas va decidir posar-se al capdavant d’allò que s’ha anomenat procés, i els catalans van interpretar el concepte de procés com a sinònim d’èxit. La veritat, però, és que el procés té com a finalitat la votació en una consulta no vinculant que, a més ja sabem d’entrada que no se celebrarà, tret naturalment que es vulgui muntar un xiringuito tipus Arenys de Munt segona part. El dia que CiU celebri un referèndum segons la legalitat catalana i, doncs, desobeint l’anul·lació que en faci el tribunal Constitucional espanyol, aleshores, demostrada aquesta transgressió per primer cop, em podré començar a creure que després es transgredirà la llei espanyola amb una DUI. No és creïble afirmar saber dividir quan, per començar, es demostra no saber sumar.
Un dia el president català Artur Mas va fer creure a un munt de catalans babaus que posava la cara per ells, quan en realitat posava la cara pel seu partit en veure que el poble per primer cop empenyia i que, si la cosa no la liderava CiU, ho faria Esquerra. Un dia CiU va veure que per primer cop en 35 anys no li seria fàcil entabanar al poble amb noves pastanagues. Un dia CiU va estar neguitosa perquè la pastanaga que s’imposava no tindria fàcil justificació quan es demostrés la seva naturalesa de pastanaga. CiU està a la corda fluixa, va perdent mitjons a cada bugada, però és lògic que continuï entabanant: no sap fer altra cosa. No se li pot demanar a un veterà triler que es posi a treballar tot d’una en una ONG.
CiU continua jugant al de sempre, al qui dia passa any empeny i anar mantenint la paradeta com sigui, trampejant el temporal dit sobiranista. A les properes eleccions probablement guanyi Esquerra. Però ho farà en minoria. Esquerra no podrà fer res perquè, tornant a tocar cuixa, s'omplirà de nou de vividors nou-rics (la naturalesa humana no cura) i perquè CiU li farà la punyeta tant com podrà, indignada perquè li hauran fotut la clau del ranxo català, la seva propietat privada. Sí, però també perquè el poble català li farà la punyeta. Coneixent la mesquinesa i indigència mental d’aquest poble, no dubto que així que Junqueras pretengui tirar endavant amb fets una ruptura amb Espanya (unilateral i il·legal, per descomptat), la majoria dels que ara l’adulen se li tiraran a sobre per eixelebrat, i a les següents eleccions tornarà a guanyar CiU. El dia de la marmota. Ja se sap que el poble català és molt assenyat.
La gran diferència bàsica que retrata el cas d'Escòcia respecte el de Catalunya és que a Escòcia no ha hagut de ser el poble qui reclamés la independència, sinó que ha estat des de la classe política i, a més, amb el gran mèrit d’haver tirat endavant el seu procés sense tenir la urgència que sí té Catalunya d’alliberar-se en el seu cas d’Espanya. Amb això estic dient que mentre la classe política escocesa té gruix, la catalana es més prima que el paper de fumar. I això per no parlar del poble català. Feu un esforç i imagineu-vos (i cal molta, moltíssima imaginació) que CiU hagués tirat endavant un procés independentista com ha fet Salmond a Escòcia, és a dir sense que el poble català l’hagués empès a fer-ho perquè en aquest cas Espanya fos com Anglaterra i els catalans en principi no tinguessin greuges contra l’Estat espanyol. Feu, feu l’esforç d’imaginació. Uf, no dubto que els primers a deixar de votar CiU i a titllar-los de radicals busca-raons serien els mateixos catalans; no dubto que, en cas de produir-se el referèndum, el no a la independència seria aclaparador, i no precisament per culpa del vot del Baix Llobregat. Quina diferència amb els escocesos, oi? A poc més d’una setmana del referèndum escocès, ja sabem que allà el sí té fins i tot serioses possibilitats de guanyar.
Però és que no té cap sentit continuar donant-li voltes al tema de la consulta. Un país com el català que, després d’haver presenciat el moviment patètic i mafiós del feixista Estat espanyol censurant a Holanda la presentació de la novel·la Victus de Sánchez Pinyol, encara es planteja fer una consulteta no vinculant per si vol o no vol quedar-se a Espanya, és un poble que no mereix ni el pa que menja i que cada cop menja i menjarà menys. Per imbècil.
