El procés participatiu del 9N va ser una mobilització sense precedents. Fou un moviment al carrer executat per l’anomenada societat civil que va aconseguir una imatge inaudita: centenars de milers de persones dipositant en una urna una papereta que parlava d’independència. I tot es va fer sense que es pogués afirmar amb rotunditat que s’havia soscavat cap llei de l’estat espanyol (no obstant, els tribunals, han acabat dictaminant que així fou però ja se sap que la justícia espanyola té poc de justícia i molt de política).
Malgrat tot, aquell dia, molts vàrem tenir la sensació que l’estat espanyol havia perdut una partida amb l’independentisme. Va ser un mesurament prou contundent com per no passar desapercebut però no prou potent com per tenir conseqüències directes sobre el futur polític del país. De fet a ningú se li escapa que el resultat del càlcul per part del President Mas, amb tota probabilitat, era precisament aquest. Va ser un dia històric, assenyalat al calendari i als llibres com una de les manifestacions més importants de la història del nostre país. Malgrat tot i de forma més o menys volguda, les coses com siguin, va interpel·lar només una part del país i, sigui dit de pas, volgudament.
El que va passar el 9 de novembre del 2014 s’assemblava molt a un referèndum, no ens enganyem. Hi havia urnes, hi havia registre de votacions, cap violència, llibertat total i ordre en les cues, obertura dels col·legis, etc. les garanties, per més que es diguin, hi eren. El problema MAI han estat les garanties, estem en un país del segle XXI amb una població que porta anys organitzant i organitzant-se per anar a votar, amb unes desenes de comicis a l’esquena. Ja sabem com es vota, com es recompta i tenim mitjans perquè tothom s’assabenti dels resultats amb immediatesa.
El govern Puigdemont-Junqueras està conjurat a portar-nos a una nova data per la història. La data en la que no serà l’independentisme qui guanyi la partida sinó la democràcia. Es proposa al Poble de Catalunya que voti en un referèndum. A tot aquella gent del Poble que vulgui expressar la seva opinió amb la certesa d’aquella dita que diu allò de que “qui no hi va no hi és comptat”. El govern ha deixat claríssim que el resultat d’aquest referèndum serà vinculant, una victòria del SÍ causarà la proclamació de la independència i el NO unes eleccions autonòmiques. I no només ho ha dit a la tele i cada vegada que se’ls preguntava als consellers/es, diputats/es o al president i vicepresident sinó que ho han posat negre sobre blanc en una llei que s’aprovarà al Parlament de Catalunya i que, de ben segur, serà recorreguda per la “justícia” espanyola. Aquesta llei es blinda davant d’això apel·lant als tractats internacionals als que s’ha adherit l’estat espanyol i que tenen la democràcia i el dret a vot com a drets fonamentals.
El 9N fou una gran festa, fou una mobilització històrica. Però l’1 d’octubre serà un referèndum. La diferència amb el 9N és, bàsicament, que aquesta vegada no sortirà el President de la Generalitat en prime time uns dies abans per dir a tothom que l’endemà no passarà res. Ben al contrari, aquesta vegada, l’endemà passaran coses. Això, si o si, interpel.la no només a l’independentisme sinó al conjunt dels demòcrates, els del sí i els del no. Les garanties seran les de votar #comsempre. No en fan falta més.
