Ja fa temps que explico arreu una de les realitats que ens trobarem l’endemà d’assolir l’Estat propi, a saber: segons l’article 15 dels Drets Humans
“Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar
de nacionalitat.”
Per tant amb el nou Estat neix la veritable nacionalitat catalana. Com que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat tenim dues opcions:
a) TOTS els ciutadans de Catalunya passen a ser catalans i els que desitgin continuar sent espanyols cal que renunciïn explícitament a la nova nacionalitat.
b) TOTS els ciutadans de Catalunya continuen sent espanyols i els qui ho desitgin poden renunciar a l’espanyola i canviar a la catalana.
Jurídicament ambdues són possibles. La doble nacionalitat és inviable en principi pel fet de que és un acord entre estats, per tant primer cal constituir-lo, després, un cop establert i reconegut pels altres estats, es poden establir acords.
Crec que la primera opció és la que ens convé més, legitima el procés i manté cohesionada la societat. També cal considerar que en cap cas la renuncia a la nacionalitat catalana implica la obligació de marxar del territori, seran espanyols residents a Catalunya i tindran els mateixos drets que els alemanys, francesos, anglesos o qualsevol europeu resident al país.
Antoni M. Oriol
