Ja fa més d'una setmana de les votacions municipals, amb una forta caiguda dels partits majoritaris, i la crescuda de Podemos, Ciutadans i algun altre; ja s'ha jugat la final de la copa del Rei, amb la victòria del Barça, i la dignificació de Messi, però el més rellevant d'aquest esdeveniment és la conseqüència de la monumental xiulada que es va produir a la totalitat de la graderia del Camp Nou, a l'hora de sonar l'himne nacional sense lletra de l'Estat espanyol; fins al punt que l'Estat, d'ideologia retrògrada i nostàlgica, vol sancionar no sabem qui, per haver exercit el dret de llibertat d'expressió, i perquè no es va poder sentir l'himne nacional, aquell que ja es feia sentir per afusellar els republicans i tots els que no combregaven amb la doctrina franquista.
Dilluns, a Madrid, es varen produir enfrontaments en contra de les televisions, especialment en contra de La Sexta; es varen agredir periodistes, i es varen amenaçar de mor per part de gent d'edat avançada , que de ben segur eren fills i hereus nostàlgics del franquisme; no he vist enlloc que s'hagués denunciat aquest fet per part dels que s'han ofès per la xiulada, que de ben segur que es tornarà a produir en el proper esdeveniment en què Catalunya es pugui apuntalar. Però per si no en teníem prou, el Banc d'Espanya diu que el deute públic s'acosta al 100% del PIB; això vol dir que aquest país està arruïnat i que per més que els ciutadans s'esforcin per sortir del forat, mai s'aconseguirà, si no es produeix un canvi de política i d'administració, amb projectes comuns, i el rescabalament de tot el que s'ha robat, que és en mans de la justícia , si s'estiren els fils que ja pengen per sota les taules dels jutjats; una altra cosa és que es vulguin estirar.
