L’elecció de llengua beneficia la normalització del català

                 Els que defensen la llibertat, llibertat, llibertat… no ho saben, però l’elecció de llengua pot beneficiar l’ensenyament de i en llengua catalana… ells que la volien anorrear. He escrit “pot”, perquè si els que ho haurien de saber, els i les mestres, els professors i les professores, els directors i les directores, tampoc no ho saben o no tenen voluntat normalitzadora, és clar que la perjudica. Aquesta vegada el fet de no entendre-hi en aquesta matèria, els ha jugat una mala passada, als lingüicides. Per tant, dedicaré aquest article a explicar per què l’elecció de llengua beneficia l’ensenyament en llengua catalana.
           
          Amb l’elecció de llengua, pretenen que totes les famílies que desitgin que el seus fills o filles no aprenguin a llegir en llengua catalana, sinó que ho facin en llengua espanyola, que ho puguin dur a terme. Això significa que si realment fos vera que volen “elecció” i “llibertat”, cada classe d’educació infantil on s’ensenya a llegir, hauria de comptar amb dues línies, una en català i una en espanyol, i això costaria el doble a un govern en precari, però en realitat no es fa així. Ja han obtingut els vots i, a més confien en què els “400” milions de parlants de l’espanyol els ajudin a convèncer la gent sobre la llengua més important. Pretenen que la majoria d’alumnes de cada classe sigui inscrit en espanyol i després diran que apliquen la democràcia i els que hagin escollit en català, hauran de sacrificar la seva llibertat a la majoria. Així aconsegueixen que no sols aprenguin en espanyol els que no volien que els seus infants aprenguessin en català, sinó que també obliguen els que volien l’aprenentatge en aquesta llengua.
           
          Aquest és el plantejament que tenen els enemics de la llengua, enemics declarats i enemics disfressats, ja que n’hi ha de tot pelatge. Però el que obliden i que sí saben els polítics que volen que es produeixi l’efecte sense que es noti la cura que hi posen, és que totes les lleis i decrets que s’han fet sobre ensenyament de les dues llengües oficials (la pròpia i la de l’estat) diuen que en acabar l’escolaritat obligatòria, l’alumnat ha de dominar perfectament les dues llengües d’una manera similar. Això els polítics del PP ho saben i ho repeteixen constantment, com si volguessin fer saber que no volen cap mal a la llengua catalana i parlen de bilingüisme, com si existís la simetria en el coneixement de llengües. Molt bé, doncs aquest és el secret, aquesta és la solució.
           
          Això ja va passar fa vint-i-cinc anys quan va començar a haver-hi escoles que feien tot l’ensenyament en català. Com que molta gent es creia que així no s’aprendria l’espanyol, es varen preparar per fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en català, i que al cap de dos o tres cursos, devers tercer d’educació general bàsica, començassin a augmentar les hores d’ensenyament en espanyol, i avaluar cada curs per saber com anaven d’aprenentatge en les dues llengües per anar regulant les hores de dedicació a una i a l’altra, per tal d’arribar a un coneixement equilibrat en obtenir el graduat escolar. El que va passar va ser que, fins i tot, els que feien tot l’ensenyament en català, durant tota l’EGB, en acabar-la, sabien tant o més espanyol que català, i, per tant, no va ser necessari, fer canvis en l’ensenyament de l’espanyol. Si es va haver de fer el decret de mínims va ser perquè hi havia centres d’ensenyament concertat on no s’aprenia el català, quasi no s’arribava a assolir la comprensió oral, i per això es va haver d’obligar a fer més àrees en català.
           
          Si el Govern continua amb la dèria de l’elecció de llengua a l’educació infantil, el primer ensenyament diu la Llei, l’escola haurà de reaccionar posant totes les àrees en català quan s’arribi a primer, segon o tercer de primària per equilibrar els aprenentatges, per aconseguir que els fills dels desertors voluntaris aprenguin la llengua catalana i la coneguin perfectament en acabar l’ensenyament obligatori. Així que al final hauran beneficiat la normalització del català.
           
          Si volen foragitar el català de l’escola ho hauran de fer a cara descoberta i declarant-lo llengua no oficial i sense obligatorietat a l’escola com en temps d’en Franco, i ja se sap, que aquesta gent vol aparentar que s’allunya del comportament fatxa i nazi.
                                                                                                                                                   
               Article publicat a Diari de Balears, el 28-06-2011