Els problemes de l’ensenyament a França són nombrosos i en molts aspectes similars als de Catalunya. El fracàs escolar ha augmentat i els nivells de conflictivitat a l’aula també. A la campanya francesa s’ha parlat clarament del restabliment del principi d’autoritat a l’escola. Sense arribar a l’extrem de Sarkozy, que va proposar que els alumnes s’aixequessin a l’entrada del professor a l’aula (als anys setanta a les escoles franceses això es feia només quan entrava el director!), Royal també defensava millorar la disciplina. Garantir hores suplementàries a l’escola per fer els deures (Sarkozy) o suport escolar gratuït amb la creació d’un cos de “répétiteurs” (Royal) van ser algunes de les mesures proposades.
Ara bé, la proposta més controvertida és la que va fer Sarkozy de suprimir la “carta escolar”. Aquest sistema distribueix als alumnes entre escoles en funció del barri de residència. En principi igualitari, a la pràctica ha reforçat les desigualtats i generat subterfugis per evitar o per accedir a determinades escoles. Per exemple, algunes famílies riques compren pisos al voltant de la prestigiosa i pública escola Henry IV a París amb la única finalitat d’inscriure-hi els fills. El 1981 es van crear les Zones d’Ensenyament Prioritari en els barris desfavorits i se les va dotar amb més mitjans però no han tingut cap efecte sobre el rendiment dels alumnes.
L’alternativa Sarkozy: supressió de la carta escolar i lliure competència entre escoles obre moltes incògnites. Les experiències de xec escolar de l’administració Bush han tingut resultats decepcionants. Caldrà estar atents a les reformes educatives de Sarkozy.
Publicat al diari Avui el 2 de juny de 2007
