M’he atrevit a fer una temeritat, parlar de l’economia grega, és a dir, de la situació a Grècia, sense esser cap expert en matèria econòmica; per tant, aquest article pot tenir manca d’informació, això segur, o puc equivocar-me, però el faig perquè una persona a la qual aprecii molt, m’ha demanat que en parlàs, perquè confia que llegint-lo, ho entendrà una mica, ja que diu que no sap què passa exactament. Esper, per tant, poder aclarir-li alguna cosa, encara que en deixaré moltes, perquè la història és molt llarga. Per això ho explicaré com si Grècia fos una família, i aquesta família funcionàs semblant a un estat. En primer lloc aclariré una sèrie de conceptes. A partir d’ara parlaré en segona persona, dirigint-me a la que m’ha demanat l’article, i, com és natural, a totes les persones que s’atreveixin a llegir-lo.
Imagina’t que una família (l’estat grec) té un pressupost assignat per poder viure durant un any. Aquest pressupost té unes entrades de diners, que si les sortides (despeses) no les superen, la família pot viure amb tota tranquil•litat. Imaginat’t que aquesta família composta per 10 persones, té un pressupost anual de 100.000 euros. Si aquesta família gasta més que el que tenia previst guanyar, es diu que existeix un “dèficit pressupostari”. Suposa’t que aquesta família té béns per un valor de 2 milions d’euros (PIB). Si li manquen doblers per arribar a final d’any, podrà manllevar-ne a altres famílies (estats o inversors estrangers), fins arribar als 2 milions d’euros, perquè en el cas que no pagàs, els béns li fan de fiança i podrien ser subhastats i entregats als seus creditors. Els doblers que aquesta família deu a altres s’anomena “deute públic”. A més, si la família en qüestió té un negoci i produeix béns, els pot vendre o exportar a altres famílies, i a canvi del que guanyi amb les exportacions, pot comprar o importar béns necessaris d’altres famílies i així es pot anar vivint i usant diferents béns que necessiten per poder viure. Si resulta que compra o importa més béns que els que ven, resultarà que té el que s’anomena “dèficit per compte corrent”.
Per tant, si durant un any, la família arriba al dèficit pressupostari, té un nombre determinat de deute públic i també té dèficit per compte corrent, però sumant-ho tot queda lluny dels 2 milions d’euros de riquesa que tenen els 10 integrants de la família, poden seguir vivint, esperant que vendran temps millors de superàvit en què podran rescabalar les pèrdues anteriors. Però si aquesta família es dedica a malgastar, jugar els doblers de mala manera i no preocupar-se dels comptes, pot arribar un dia, un any, que ja es trobin en un procés irreversible, moment on es troba actualment aquesta família (Grècia).
Ara treballaré amb nombres. Imagina’t que aquesta família té un dèficit pressupostari d’un 12,9%, és a dir, ha gastat 112.900 euros, en lloc dels 100.000 pressupostats; un dèficit per compte corrent d’un 10%, és a dir, ha gastat 110 euros per cada 100 que ha cobrat i té un deute públic del 120%, és a dir, deu 2.400.000 euros (aquests tants per cents són els que té en l’actualitat Grècia). Per tant, deu per totes parts, però, a més, si ven tot el que té, també segueix devent, aquesta família ha fet fallida i es queda sense res. A no ser que un conjunt d’altres famílies (UE) es disposi a fer-los un préstec, a condició que redueixin dràsticament les despeses. Per tant, tots els familiars hauran de passar a guanyar menys, gastar menys en tots els aspectes, deixar el cotxe, el iot, els restaurants de luxe, etc., i especialment gastar menys, perquè en uns quants anys, puguin deure menys i que l’economia sigui sostenible, i clar, entre altres coses, posar-se a fer molta feina, a produir, perquè a part d’haver de llevar els deutes que ja tenia, també ha de tornar aquests diners que les altres famílies (resta de països de la UE), els deixin.
I aquesta és la situació de Grècia, però el deute públic supera els 400.000 milions de dòlars. Per tant, és una situació molt delicada, i els primers que paguen els plats romputs són els funcionaris, els jubilats i els pagadors d’imposts. Els països integrants de la UE els fan un préstec per salvar-los, ja que la fallida de Grècia arrossegaria al pou més països. Si ara aconsegueixes les xifres de deute públic espanyol, dèficit pressupostari i dèficit per compte corrent, te n’adonaràs si és necessari posar les teves barbes a remullar, ja que estan afaitant les del teu veí. No sé si he aconseguit aclarir-te un poc la situació de Grècia, però, com sempre, ho he intentat.
