Segons un analista de referència com Josep Olivé, la conjuntura econòmica europea és fluixa i per tant, el motor de l’Estat no tira. Pel 2015, pinten bastos i per això, l’esperança de Rajoy que el factor econòmic dissuadeixi el procés català, ha esdevingut vana.No només per raons econòmiques, sinó perquè la maldestra política en relació a Catalunya, ha convertit l’afer en una qüestió de dignitat democràtica.
Les amenaces policials i judicials als voluntaris, als funcionaris i als mateixos ciutadans segur que van provocar –sociologia de cafè– uns centenars de milers de reculades de ciutadans; de la mateixa manera que hem pogut saber que es van produir baixes entre els voluntaris després de la furibunda campanya agressiva del Govern del PP. Però si malgrat tot això, 2.300.000 persones van anar a participar en un acte prohibit políticament i suspès judicialment, és perquè l’Estat ha perdut la legitimitat a Catalunya. I això passarà factura estructural.
Per això, les agències de rating com Fitch, diuen que el 9N començarà a passar factura econòmica. Per tant, opten pel millor escenari: un pacte d’un model basc plus, ampliat amb competències exclusives polítiques i culturals. Un estatus pròxim al de l’Estat lliure associat de Puerto Rico. En segon lloc, hi ha l’opció de la independència unilateral que pot acabar pactada i això provocaria uns primers danys colaterals a les dues parts, recuperables fàcilment amb canvis estructurals en els sengles models econòmics;o una secessió sense pactar, i llavors hi perd tothom, però Espanya el doble, perquè fa fallida pel deute. I finalment, la tercera opció, continuar com ara, que per l’agència és el pitjor escenari econòmic: quina fiabilitat pot donar als mercats que el govern d’un Estat estigui enfrontat obertament a la seva regió més productiva i que aporta més al PIB ?
L'agència nordamericana Bloomberg també publica un editorial sobre el procés català amb el títol El vot a Catalunya va ser un èxit. Ara, negocieu. Diu Bloomberg que la votació va posar “les bases per a un acord polític sobre quina és la millor solució”. I creu que Rajoy va fer “per primera vegada una elecció encertada” quan va decidir no enviar la policia a la votació. I proposa un pacte per realitzar un referèndum oficial i permetre un debat lliure i obert. I abandonar qualsevol temptació de judicialització del conflicte.
I per rematar, el setmanari britànic The Economist insta en una editorial el govern espanyol a deixar votar els catalans. Creu que hauria de permetre el referèndum, principalment, per raons “pràgmatiques”. “Quan una regió té una entitat lingüística, cultural i ètnica reconeguda, no permetre'ls votar pot tenir efectes perversos”. I que quan una gran majoria creu que ha de tenir el dret a decidir ” rebutjant la demanda, Madrid està ajudant els separatistes”, afirma The Economist.
El diumenge passat l’opinió internacional era majoritària: el govern espanyol ja no controla una part del seu territori. Multiplicar per quatre els 600.000 registrats a la V amb totes les amenaces és un enorme èxit dels convocants catalans. Però el PP que ha anat oscil·lant entre la consideració del 9N com una pallassada o com un cop d’Estat, de moment tira per la via de sempre de judicialitzar un problema polític.
Si el PP acusa Mas de malversació de fons públics per una manifestació, la Generalitat pot denunciar l'Estat per amenaça a un dret fonamental com el de manifestació. I més quan l’ANC ha recollit un milió i mig de signatures per denunciar l’Estat espanyol als organismes internacionals, com ja fa temps que vaig pronosticar.Però posats a denunciar per malversació, podríem denunciar a Fernández Díaz per la que ha fet amb el cost de 519.800 euros en el dispositiu policial del 9-N, per protegir edificis oficials, en un dia que tot era pacífic.
Per cert, escoltant les entrevistes fetes a Mena i Alonso es veu clar que no hi havia cap base legal per anar contra voluntaris. I molt poca, quasi nul·la per anar contra el President. D’aquí les greus contradiccions i emprenyament que està causant entre els professionals de la Fiscalia catalana i espanyola l’abús que fa el PP d’ells, per la covardia de no abordar políticament una qüestió política. Qualsevol continuació de la via de martiritzar Mas empitjorarà la legitimitat d’Espanya a Catalunya. Vegi’s en aquesta clau el comunicat enviat pel Molt Honorable José Montilla on critica una eventual querella contra Mas pel 9-N i assegura que el President comptarà amb tot el seu suport.
Un altre divertiment d’aquests dies són els arguments peregrins, desqualificant el 9N perquè només el 24% del cens va dir sí. En canvi no hi ha problema a admetre que a Escòcia el “no” rebé 2.001.926 vots i per tant un 39,8% de la població va imposar la seva voluntat al 60,2% d’escocesos. O bé que el PP amb 10 milions de vots, un 23% del cens, ha imposat la seva política al 77% dels espanyols.
Finalment, en clau casolana ara ve la digestió dels partits catalans. Els que es veuran obligats a bifurcar com CiU i ICV volen ajornar el procés electoral. I a Mas només li interessa avançar si pot fer la quadratura del cercle, eliminar CiU, i refundar un partit entorn seu. I ERC i CUP d’una banda; i ANC de l’altra, poden pressionar per avançar. Però amb actitud zen. És Mas qui té la responsabilitat de decidir la convocatòria.
Per tant calma, i a continuar treballant els joves i les àrees metropolitanes on encara hi ha feina per fer, precisament de les esquerres independentistes, reformista i alternativa. Què es pot reclamar dels partits sobiranistes? Claredat en el programa polític cap a la independència, un full de ruta clar i el compromís amb un govern de concentració. El tema de si la llistes seran tres o quatre s’ha de valorar en termes d’eficiència electoral global, no partidista.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/11/el_fluir_de_l_energia_62510.php
