Dies de Pasqua per sortir de la dinàmica estressada quotidiana i reflexionar pausadament, sobre allà on som i com hauríem d'actuar per no empitjorar. Per això m'he rellegit diverses entrevistes a Christian Felber. Felber és el cofundador d'Attac Àustria i un dels creadors del moviment L'Economia del bé comú i de Bancs pel bé comú.
Felber defineix l'economia del bé comú com a un nou ordre econòmic global, una alternativa al capitalisme i al comunisme, que es basa en valors universals i que el seu objectiu és el bé comú. Per Felber els diners i el capital són només mitjans i l'èxit econòmic es mesura per la consecució d'aquest objectiu, i no pels mitjans. Per això, el producte interior brut (PIB), els guanys i el rendiment són substituïts pel producte del bé comú, el balanç del bé comú i el valor afegit del bé comú com a principals paràmetres d'èxit. Com més grans siguin els rendiments ètics demostrats d'una empresa, més beneficis legals obtindrà, a través dels impostos, els aranzels, els interessos i els contractes públics. D'aquesta manera, els preus dels productes sostenibles són més baixos que els dels menys ètics, i només sobreviuen les empreses responsables.
Segons Felber en el nostre sistema econòmic actual es confon mitjans i objectius mentre que l'objectiu de l'economia hauria de ser el bé comú. Feber constata que en totes les constitucions dels estats democràtics quan es refereixen a l'economia parlen del bé comú. En l'estatut autonòmic de Baviera, per exemple, diu: “Tota l'activitat econòmica s'orienta cap al bé comú.” La constitució prescriu que “la propietat és un compromís” i “la seva utilització ha de servir també per al benestar general”.
Quan el mitjà es converteix en objectiu, els objectius i els valors passen a segon pla i es generen una infinitat de danys col·laterals com atur, pobresa, desigualtat, manca de sentit, pèrdua de valors, corrupció, desintegració de la democràcia i destrucció del medi ambient.
Felber critica la focalització dels sistemes econòmics occidentals en el creixement. I ho justifica analitzant el paper del PIB. El PIB no es valora per si mateix, sinó associat a valors positius com els llocs de treball o la satisfacció de les necessitats bàsiques. Però, al considerar-lo més profundament, la relació entre el PIB creixent i la consecució d'objectius i valors socials no està garantida en absolut. Per això Felber proposa que es defineixin els objectius socials i que la seva consecució es pugui mesurar directament, en lloc de a través de l'insegur i complicat PIB.
Per l'economista austríac que l'economia estigui tan basada en l'eficiència i no mesuri directament la consecució d'objectius és lamentable. L'economia utilitzant paràmetres sense incidència social i de forma molt ineficient mostra que es tracta més d'una disciplina quasi religiosa adreçada a una comunitat de creients que de una ciència social.
El producte del bé comú hauria de mesurar directament la cobertura de les necessitats bàsiques, el treball necessari, la distribució justa, el benestar temporal, la formació, la participació democràtica o la pau. Si el producte del bé comú puja, segur que les coses van millor.
Felber però no és només un teòric economista sinó que ha impulsat el desenvolupament d'iniciatives pràctiques. Actualment unes 2000 empreses s'han associat al moviment i d'elles gairebé 400 han elaborat el balanç del bé comú. El balanç del bé comú és un instrument de desenvolupament de l'organització o empresa que ajuda a reflectir en profunditat les activitats d'aquesta en el seu conjunt. Respon no només el “Com ho fem?”, sinó també el “Què fem a la pràctica?”. Llavors les administracions públiques decideixen les seves compres o els bancs la concessió i les condicions dels crèdits d'acord amb els resultats del balanç del bé comú. Les empreses obtenen incentius per comprar a proveïdors ètics, aconseguir la seva mida òptima i cooperar de forma sistemàtica. Els inversors i els consumidors són recompensats quan compren en empreses ètiques. L'economia de mercat experimenta llavors un capgirament de l'enfoc i tendeix a passar de la minimització dels costos i la maximització dels beneficis a els nous objectius de l'augment del bé comú i l'orientació cap als valors.
Aquesta aposta empresarial cap a l'economia del bé comú està essent seguida per ltres institucions. Ara mateix ja hi ha tres bancs que han fet el balanç seguint la metodologia el é comú. Fins i tot tres escoles superiors, i ara està treballant en això la primera universitat (Barcelona). La universitat de Barcelona també ha presentat a la UNESCO una càtedra en Economia del bé comú. L'escola tècnica superior de Burgenland planeja l'elaboració d'un màster en Economia del bé comú. Dotzenes de comunitats s'han acoblat ja a la comunitat del bé comú, o ho estan fent. A tot el món han sorgit 150 grups locals, i 30 només a Alemanya. S'han fundat 19 associacions en llocs que abasten des d'Àustria fins a Xile. S'està creant l'associació internacional. L'economia del bé comú s'ha introduït en els programes de govern de Salzburg i Baden-Württemberg. El major èxit polític és que la Comissió de la UE té intenció d'incorporar l'Economia del bé comú en el dret europeu.
Felber ha recuperat l'essància de l'intel.lectual crític: no limitar-se a contemplar o criticar la realitat, sinó implicar-se en canviar-la.
Bona Pasqua a tots els qui creuen en la resurrecció d'un sistema moribund.
