http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/394162.html
L’ECONOMIA DE LA IDENTITAT
L’any 2010 ha esdevingut el millor en el comportament del negoci turístic a Barcelona i a Catalunya es va sortir de l’estancament que s’havia viscut l’any anterior. Però això és la punta de l’ iceberg. El canvi de model turístic que vam impulsar operadors privats, institucions municipals i govern de Catalunya del 2004 al 2010, ha comportat la creixent oferta de nous productes de turisme sostenible que és el que defensa des de fa anys la Organització Mundial del Turisme i la Unió Europea des de fa poc. Sostenibilitat que vol dir tres condicions: respecte al territori, paper tractor econòmic integral i identitat cultural.
L’aposta d’algunes alcaldies de platja i de neu per l’especialització amb certificacions de turisme familiar, esportiu, nàutic, accessible i el complement amb ofertes culturals està indicant el canvi de signe. Aquesta nova oferta s’ha notat especialment en els territoris de l’interior on comença a haver-hi productes que han posat noves destinacions en el mapa. Només algun exemple. La xarxa entorn a la Batalla de l’Ebre, l’observatori del Montsec i la ruta del Pirineu Comtal, les inversions en centres d’interpretació i d’acollida turística a l’entorn de personatges com Guifré el Pilós, l’abat Oliba i el papa Gerbert, el comte Arnau i Hug de Mataplana han posat, respectivament, la Terra Alta, el Pallars i el Ripollès en el mapa turístic.
Dels Pirineus en amunt fa temps que saben que el turisme pot ser un tractor clau de sectors econòmics. En primer terme, les produccions agroalimentàries amb D.O. Estem a les beceroles de l’enoturisme, del òleoturisme i del turisme de compra directe. L’aparició de la guia Compra a pagès i del portal Gastroteca han estat claus, per començar a marcar un camí que només pot que avançar. La visita a cellers, cooperatives, obradors càrnics o formatgeries ha d’anar a més. Com també la venda directa d’artesania. La tasca duta a terme per Artesania de Catalunya revitalitzant oficis singulars, endegant noves fires artesanals especialitzades i creant la marca “Empremtes de Catalunya” són els passos necessaris per caminar en direcció al model europeu i de futur.
En el mateix sentit, el turisme pot ser un gran consumidor d’esdeveniments culturals i d’oci i comprador de productes creatius. La valorització de la programació cultural i de la infraestructura museística des d’una òptica turística i la internacionalització dels nostres productes culturals és una qüestió de vida o mort en els temps de vaques magres i retallades que hem entrat. Per això, és molt positiva la projecció que es va aconseguir en els darrers anys, fora del mercat català, d’algunes produccions culturals: el triomf internacional de novel·listes com Jaume Cabré i Maria Barbal a partir de l’impuls de la Fira de Frankfurt, èxits de l’àmbit del cinema de la collita de “Pa Negre”, l’eclosió del pop-folk amb Els Amics de les Arts i Manel, els itineraris internacionals de les companyies de teatre. L’àmbit de la creació i producció cultural té, doncs, enormes possibilitats, quan hi ha qualitat i autoestima i, per tant, se surt a vendre al món, superant el resclosit mercat espanyol.
En definitiva, aquests sectors, turisme, agroalimentari D.O., artesania i cultura que es distingeixen per estar vinculats al gaudi- algú parla d’indústria de les emocions- i es basen en la creativitat i l’autenticitat són especialment resistents als riscos de la globalització, precisament perquè són únics i irrepetibles. L’aposta per la internacionalització d’aquest bloc és clau i això passa per creure’s la OMT i la UE i apostar pel turisme identitari i passa per utilitzar a fons els mecanismes d’Acc1ó, de l’Institut Llull i de l’ICIC per projectar internacionalment les nostres produccions amb D.O. siguin vins, obres d’art o artesania o creacions literàries, fílmiques o musicals. En l’economia de la identitat, en la indústria de les emocions, Catalunya té grans oportunitats si ens anem a vendre com som i tenim autoestima del que som i hem estat.