En les seves iniciatives, aparentment micro, hi ha la llavor del desenvolupament econòmic desconcentrat, integral i sostenible. Pagesos dels cítrics d’Alcanar, als que vam ajudar des del Govern a reflexionar sobre la millora de la comercialització, la investigació per obtenir de valor afegit, la valorització gastronòmica en col•laboració d’Alicia (Fundació per a l’Alimentació i la Ciència, dirigida per Valentí Fuster i Ferran Adrià), l’exploració d’un turisme cítric i possibilitats de consolidar i ampliar una fira especialitzada del cítric i dels vivers.
També destaca l’aposta de l’ajuntament per la valorització del patrimoni tangible i intangible amb la creació del museu dels Ilercavons (Ibers que es movien entre Catalunya, Aragó i València) finançat per l’antic Pladetur, suara desaparegut; i possibilitats d’explotació del patrimoni immaterial de la carlinada i el mític general Cabrera.
A Deltebre, amb el director de la Federació de musclaires als que vam donar una important empenta – així com als arrossaires- marcant-los l’objectiu de la qualitat, però facilitant-los l’accés a alguna empresa de gran distribució que juga obertament a la qualitat amb denominació d’origen. Operació que en alguns casos ha significat triplicar els marges i incrementar tres anys seguits ratios de diverses desenes de punts.
Musclaires animats per la benedicció que vam fer fa quatre anys de les proves pilot de turisme de musclera, que han permès la desfilada l’any passat de més de 3.000 turistes molts d’ells procedents de la Costa Daurada en una oferta lúdico-gastronòmica insòlita de visita-degustació a les muscleres, amb excel.lents musclos, ostres i, molt aviat, el fruit del cultiu de cloïsses de qualitat.
I més marxa a l’Ebre amb la propera inauguració del centre Món Natura de Catalunya Caixa especialitzada en turisme ornitològic i ‘birdwatching’ (observació d’ocells) que donarà un servei estratègic en un Parc natural escassament aprofitat encara. O amb la propera constitució del Consorci de conservació i d’explotació turística de la llacuna de la Bombita amb l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Deltebre, caçadors, pescadors i arrossaires. El projecte pot significar la posada en marxa d’un autèntic parc temàtic sostenible i amb identitat, sense necessitat d’importar i impostar atraccions de cartó pedra.
O parlem de Corberà d’Ebre – la Belchite catalana- amb el poble ensorrat per la Batalla de l’Ebre amb millores en les instal.lacions d’acollida i un centre d’interpretació clau per tot l’ecomuseu de la Terra Alta, ara encallat en absurditats burocràtiques recobertes d’excuses pressupostàries. Bones instal•lacions perfectament externalitzables a microempreses, autònoms o cooperatives que facin del turisme sostenible i els serveis la font dels seus ingressos.
I deixarem per un altre dia la imaginativa iniciativa de l’Alcalde de Rasquera, facilitant plantacions privades de cannabis, ben assessorat legalment, i amb suports de diagnosis potents d’organismes internacionals i amb el noble objectiu de fer aflorar l’economia submergida per tal que pagui impostos i es pugui fer seguiment mèdic, com se’n fa de l’alcohol i el tabac. L’Ebre es mou.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php
