Un dels avenços dels últims anys, i ho han escrit molts autors, ha estat la sobirinització de l’independentisme. És a dir, que el catalanisme s’ha convertit en bona part a l’independentisme. Crec que aquest pas era indispensable per aconseguir la llibertat. Ha estat un gran pas endavant. I l’hem aconseguit amb l’esforç col·lectiu des de molts àmbits, començant per la victòria en la lluita de les idees. Però ara ens queda un altre pas, també molt important, i qui sap si més difícil encara d’assolir: parlamentaritzar l’independentisme. En efecte, totes les enquestes indiquen que cada cop hi ha més independentistes, però en canvi, els sondeigs electorals preveuen un retrocés d’Esquerra. El gran repte que tenim com a país, doncs, és donar traducció parlamentària a l’independentisme. Perquè, tard o d’hora, el Parlament de Catalunya s’haurà de pronunciar per la plena sobirania, i haurà de convocar un referèndum nacional i oficial.
Perquè, a hores d’ara, crec que no hem de tenir por del resultat d’un referèndum d’independència. L’última enquesta de l’Institut Noxa per a La Vanguardia, recordeu-ho, afirmava que un 37% dels ciutadans votarien a favor, mentre que només el 41% votaria en contra. No cal dir que, amb aquestes xifres, molt probablement guanyaríem, perquè és evident que el ‘sí’ està molt més mobilitzat que el ‘no’. Precisament, la mobilització és una de les nostres armes més potents. I crec que hem arribat a uns nivells importantíssims de mobilització. Per exemple, amb la implicació entregada de les desenes de milers de voluntaris que han participat en les consultes d’independència. Però també podem detectar aquesta mobilització amb el nou fenomen de fer pagar entrada per a assistir a actes independentistes, per tal de finançar-los. 1.100 persones van pagar entrada per assistir a l’Acte d’Estat a Sabadell, i 600 més ho van fer per l’Acte d’Estat a Mollerussa. El divendres passat vaig organitzar un sopar de facebook, i prop de 150 persones van pagar 15 euros per assistir-hi. Ho trobo impressionant. És un nou fenomen que caldria estudiar.
Sigui com sigui, estem mobilitzats, i això ens dóna molta força per créixer. Perquè, per guanyar, ho hem de voler; ho hem de voler prou; i ho hem de voler prou durant prou de temps.
La mobilització és un avantatge competitiu de l’independentisme respecte de l’unionisme. La mobilització, en últim terme, ens farà guanyar.
