Ja en temps del Conde Duque de Olivares, favorit de Felip IV, es varen començar a estrènyer les corretges als territoris que no formaven part del regne de Castella. Quasi era la meitat del segle XVII, quan depenia de la monarquia la Corona d'Aragó, formada pel regne d'Aragó, el principat de Catalunya, el regne de València i el regne de Mallorca. Des de Castella ja començava a haver-hi un clima d'espoliació. Era quan el Conde Duque va pronunciar aquestes paraules: “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”. Més de 300 anys de prohibició i repressió de la llengua catalana i dels trets identitaris dels catalans no varen aconseguir fer desaparèixer el poble català, però l'espoli es va instaurar com a fet normal en la relació de la metròpoli i de la colònia (i em referesc al que abans havia estat oficialment principat de Catalunya, regne de València i regne de Mallorca).Tots els recursos emprats des d'aquell temps fins a l'actualitat serviren per apaivagar el sentiment independentista en segons quins territoris. Però l'augment de l'espoliació en temps del general i de la mal anomenada democràcia (que havia fet pensar que solucionaria la majoria de problemes) va fer que al Principat anàs augmentant el sentiment independentista fins arribar ara a devers la meitat de la població.
La política del PP ha estat una fàbrica de fer independentistes. Si ara s'hi suma “Ciudadanos” (que l'única obsessió que tenen és anar en contra de tot el que faci olor de català, per això es varen fundar), segurament en poc temps, si abans no s'ha aconseguit la independència “de facto”, la població independentista del Principat podria superar el 60%. A les Illes i al País Valencià el moviment independentista encara està en estat embrionari, però a partir d'ara no s'aturarà de créixer, més si el Principat s'independitza i es demostra la millora de vida dels seus ciutadans.
De totes maneres la tasca realitzada pels diferents governs de l'Estat espanyol per evitar que el poble tengués i augmentàs el sentiment de voler separar-se ha estat immensa; un dels recursos més utilitzats ha estat i és la por, però un altre l'han anat destapant diferents governants amb les manifestacions que han fet. En temps del dictador Franco es deia que es deixava moltes regions espanyoles descuidades i a la misèria, perquè els seus habitants no hi poguessin viure i haguessin d'emigrar (no els agrada dir que emigraven, sinó que canviaven de lloc l'habitatge habitual). Volien que d'aquesta manera i amb l'excusa de “en castellano porque es una falta de educación” o “háblame en cristiano y no en polaco”, s'aconseguís el que no havien fet a força de lleis, multes i insults. Però també això ha ocorregut en temps de la “democràcia”. Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo, president del Govern espanyol entre 1981 i 1982, va dir: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”. Nosaltres, les Illes Balears, per a aquest polític, érem la terra inexistent, com li agrada dir a l'escriptor Antoni Serra. N'ha venguda molta de gent als Països Catalans d'altres parts del territori espanyol i no han fet tant de mal als trets identitaris catalans com haguessin volgut els polítics espanyols, però d'alguna manera s'havia de notar.
Un estudi que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) reflecteix que no existeix el mateix grau d'independentisme entre els nascuts al Principat i els que han nascut a la resta de l'Estat espanyol (s'ha de tenir en compte que hi ha molta gent nascuda allà que són fills i néts de gent nascuda fora). Dels nascuts al Principat, un 60% voldrien esdevenir independents d'Espanya, un 30% volen continuar a l'Estat espanyol i un 10% no ho sap o no contesta. D'entre els nascuts a la resta de l'Estat (inclosos el País Valencià i les Illes Balears), un 71,5% volen continuar units amb l'Estat espanyol, un 16,8% es declaren independentistes, l'11,7% restant, o no ho sap o no contesta. Si analitzam tota la població resulta un 47,7% està a favor de la independència i un 42,2%, en contra (amb aquests resultats, Rajoy seria investit president).
Però ara, a la lluita dels hereus del franquisme, establerts dins el PP, s'hi ha d'afegir la dreta extremada de “Ciudadanos”, que només té com a objectiu l'”España una, grande y libre” (vegeu com en la negociació estan disposats a cedir i incomplir totes les promeses electorals, excepte totes les mesures contra la política lingüística del Govern català). Això no farà més que augmentar i superar el 50% d'independentistes al Principat i servirà per establir les bases de la remuntada a les Illes (recordem que en uns 15 anys, l'independentisme ha augmentat més d'un 30% entre els principatins). La política lingüística de l'ensenyament en català té milions d'arguments en contra del visceralisme unionista de “Ciudadanos”. Té tants d'arguments com persones que han acabat l'ensenyament obligatori, després de fer-lo en català i que saben tant de castellà com els que han fet aquest ensenyament a qualsevol part de l'Estat espanyol. Quin argument poden oposar els “Ciudadanos”, que només s'expliquen visceralment des de l'odi? Si a tot això hi afegim la negació a aportar els doblers per a totes les infraestructures necessàries, després de destinar-los a altres llocs sense vertadera necessitat, i la gent arriba a comprendre el gran espoli al qual ens té sotmesos el Govern central de l'Estat, els independentistes continuaran augmentant… i darrere, la independència.
