Avui hem pogut intuir com anirà tot plegat demà, la jornada en què es dona el tret de sortida a la legislatura més atípica de la política espanyola des de fa dècades. Cinc diputats independentistes presos plens de dignitat han anat al Congrés i al Senat a fer els tràmits previs a la seva consagració com a representants del poble d’Espanya. Han gaudit d’una mica de llibertat, que ha estat equivalent a la d’algú que fa la visita al metge en hores de feina i ha de tornar al lloc on treballa amb presses i com abans millor.
Així els han tractat: Romeva ha arribat escortat al Senat, ha signat quatre papers i al cap d’uns minuts ja tornava a ser al vehicle policial rumb a Soto del Real. Junqueras, Sànchez, Turull i Rull s’hi ha estat aproximadament una hora, però ben limitada. Cap d’ells ha pogut mantenir reunions ni amb companys de partit ni amb altres diputats, ni han pogut atendre els mitjans de comunicació. Les cambres espanyoles ja s’han estat d’oferir alguna imatge per intentar saciar els mitjans, però han evitat ensenyar-los emmanillats o escortats. Ells, però, han estat hàbils i com a mínim han gravat missatges de mòbil que s’han fet virals a les xarxes.
Demà es consumarà el trist espectacle de veure diputats elegits per centenars de milers de persones mancats de llibertat de moviments i coartats, a diferència de l’extrema dreta, que seurà còmodament als seus escons donant veu sense cap trava al feixisme. I potser la de demà serà l’última vegada que veiem els presos polítics asseguts a un escó en molts anys – tenen tots els números que la mesa del Congrés presidida per Meritxell Batet els suspengui de funcions, i Marchena no desaprofitarà l’ocasió per, com a mínim, inhabilitar-los per molts anys.
