A un dels articles anteriors un simpàtic anònim em va voler donar una lliçó sobre el fet que Mallorca no tenia res a veure amb Catalunya, que jo no sabia història, que en el Privilegi de Gaeta s’atorgava que el regne de Mallorca: “en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a l’observància de llurs constitucions ne usatges”. Després aquest amable comentarista em treia defora de Mallorca, m’enviava al Principat i em deia que allà amb el meu sou de merda em presentàs a president de Catalunya. Era real el que escrivia sobre el que va passar a Gaeta en el regne de Nàpols. El que no sabia, o no volia saber, aquesta persona anònima era que aquest Privilegi, usat pels gonellistes, és la més gran demostració de la catalanitat del regne de Mallorca.
La conquista de Mallorca es va dur a terme el 1229 per tropes de nobles catalans i va ser repoblada majoritàriament per catalans del Rosselló, l’Empordà i Barcelona, mentre regnava Jaume I, el Conqueridor. Com a moltes famílies, varen succeir problemes d’herències. Jaume I va deixar tots els regnes de la Corona d’Aragó al seu fill Pere II (Pere III per a Aragó) el Gran, excepte el regne de Mallorca, que no se sap per què el va deixar al seu fill Jaume II. Aquest rei havia de ser subsidiari del d’Aragó, i a més, tenia els territoris del Rosselló, la Cerdanya i el senyoriu de Montpeller, i la seu del rei es trobava a Perpinyà, palau que encara avui es pot visitar. Jaume II no va fer cas de la subsidiarietat i, a més, es va aliar amb els francesos i el Papat en contra del seu germà. Després de molts enfrontaments i qüestions no resoltes, regnant ja Jaume III a Mallorca, Pere III (Pere IV per a Aragó), el Cerimoniós, el 1349 el va vèncer a la batalla de Llucmajor i va annexionar el regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. Mallorca era considerada ben catalana i el poble mallorquí estava format majoritàriament per catalans. El 1365, Pere III va concedir el privilegi als mallorquins de ser considerats catalans, que poguessin regir-se pel dret català, les constitucions i els usatges de Barcelona. Es va concedir gràcies al Privilegi de Sant Feliu de Guíxols.
Durant molts anys es varen regir d’aquesta manera, encara que les elits mallorquines no estaven massa conformes, perquè molts de problemes s’havien de resoldre a Barcelona i varen acabar per no enviar representants mallorquins a les Corts de Barcelona, cosa que sí feien Menorca i Eivissa, per desmarcar-se del centralisme mallorquí. Encara en el Compromís de Casp, el 1412, per escollir nou rei d’Aragó es varen enviar tres representants d’Aragó, tres de València i tres del Principat (els mallorquins estaven representats pels seus germans catalans).
Davant les protestes de la noblesa mallorquina, Alfons el Magnànim, el 1435, va atorgar a Mallorca el Privilegi de Gaeta que suspenia el dret català i se substituïa pel dret romà i per una adaptació mallorquina als usatges i constitucions catalanes, que varen funcionar fins al 1715, quan Castella ens els va arrabassar per dret de conquesta. I és en aquest Privilegi que apareix l’escrit que es troba en cursiva al primer paràgraf.
He fet un resum molt succint de la història de Mallorca, unida al Principat de Catalunya, que és una història de reis i governs, però els que varen reconquerir Mallorca eren catalans, els que la varen repoblar eren catalans, el poble de Mallorca era català. Les disputes i vicissituds varen fer que durant un temps els governants i les elits es poguessin emancipar, mentre el poble continuava essent el mateix, català. L’argument gonellista d’usar el Privilegi de Gaeta no fa res més que reforçar la catalanitat de Mallorca.
