Els partits que es defineixen d’esquerres han perdut el nord quan han assolit places de poder i gestió dins un sistema que haurien de combatre d’arrel: el sistema capitalista és socialment injust i degradador de la condició humana i el territori que el sustenta en resulta esgotat i estèril. Hem abusat i hem fet malbé l’entorn. Global i localment cal compatibilitzar les dues trobades que en aquest planeta representen la vida: la racional humana i la de la naturalesa en el sentit més ample.
La població humana de les illes Balears, de cinc mil anys ençà, ha canviat la fisonomia natural dels seus ecosistemes i ha arribat avui a un punt, on no pot malbaratar ni un pam més l’àmbit que li permet viure. La industria turística, a qui tant ha costat acceptar la necessitat de preservar la riquesa natural on ella mateixa es sustenta, hauria de reconèixer i pagar el seu deute, en canvi encara ara és gratificada en perjudici del medi: l’esquerra governamental ho aprova. Són els territoris de totes les illes els que han de mester un decret de rehabilitació, sobretot pel que fa als àmbits de fora vila i en especial els de muntanya. És la revitalització de l’activitat dels pobles i no els dels indrets turístics creats sobretot a partir dels anys 60 i que encara ara són atemptats a paisatges i ecosistemes dels nostres paradisos mediterranis.
L’esquerra governamental autonòmica també demostra una gran inconsciència del que significa viure a una illa, del que significa viure en un petit planeta. L’abús dels recursos energètics es demostra aquí i avui amb un augment considerable de kilòmetres quadrats d’asfalt i de vehicles que hi circularan. No han entès que el canvi ha de ser radical, tant com ho ha estat la destrossa. Cal per avançar un lideratge polític fort, ecologista i d’esquerres, el GOB ho hauria de saber i actuar també en conseqüència. Una eina política amb una consciència madura, clara, lluitadora i irreductible, no gens acomodada, lleial a aquesta terra. La societat i el medi, en crisi, la necessiten aviat. Tant com la visió col·lectiva d’un paisatge d’arc iris després del temporal.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
(Mallorca)
