Joan Laporta és sens dubte el president més mediàtic de la història del F.C.Barcelona. Les seves aparicions a diari a la premsa no estrictament esportiva ho corrobora. No costa d'imaginar però que la imatge que desprèn aquesta presència als mitjans no és exactament la que el president voldria. Se sent còmode, o ho sembla si més no, sota la dita que diu que és millor que parlin molt de tu, encara que sigui malament. Malgrat això, sent honestos, s'hauria de reconèixer que massa sovint les crítiques no són gens fundades. La transcendència del club blaugrana magnifica tot allò que en forma part o l'envolta. En tot cas hi te molt a veure també la impopularitat que pateixen entre els mitjans de l'estatus quo les persones que explícitament mostren compromís amb la llibertat del poble català.
Laporta a hores d'ara és un president en funcions. L'etapa al Barça ha arribat a la fi, i ho ha fet de manera brillant. Peti qui peti tindrà l'honor de compartir amb Gamper el títol honorífic de millor dirigent de la història. I com el fundador, també comparteix el patriotisme. El 'morenisme sociològic' efectivament, s'esvera. És absurd que se'l critiqui per flirtejar amb la política quan ja té peu i mig fora de l'entitat. Qui ha limitat sinó el mandat dels presidents?
Incomoda que ho faci tant explícit, amb paraules i amb fets. Representa un nou independentisme que barreja les qüestions històriques i identitàries amb el pragmatisme de l'era global. Els crítics cauen en el patetisme marejats en la transversalitat Laportiana. Es troba com Gemma Mengual a l'aigua tant entre la gent de Reagrupament, com entre la de CiU o d'ERC. El rebran amb els braços oberts si s'escau. I és que demostrada la inoperància dels darrers tres anys de l'eix esquerra-dreta, l'articulació nacional ocuparà la centralitat del debat a les properes eleccions. Davant d'aquest fet, l'unionisme tremola i veu amb recel la vessant populista i compromesa del personatge. No els falten motius.
Cerquen en Guardiola un antagonisme; qui va parir l'agosarada aposta que va encarregar al Pep la direcció de l'equip? Guardiola l'assenyat, i Laporta l'arrauxat, un tàndem gens incompatible que a Second Life revelaria l'aguaitat messies i el profeta del catalanisme pel preu d'un.
'Autories de seguretat'? Les que calgui. El Barça gestiona anualment un pressupost que ja voldrien alguns estats; les seves actuacions aconsegueixen modificar l'estat d'ànim de tot el país, és una marca mundial que va camí de fer ombra a la Creu Roja, és el principal ambaixador de Catalunya arreu, posseeix l'estadi més gran del món, el seu líder pateix agressions, robatoris i amenaces de mort…insisteixo, autories de seguretat totes les que calgui. El Barça no pot permetre's ni un Millet (ex-membre), ni un Montilla. El soci roman tranquil, res d'això no el sorprèn.
Jan és perillós per l'establishment unionista polític i mediàtic. De la Brunete, a la molesta crosta de l'agut Joan Ferran, fa temps que se la tenen jurada. Potser des que va gosar cridar Visca la terra lliure! Ja els agradaria que el Barça es dediqués al que fa l'Albacete i la rojigualda onegés entre els aficionats amb la naturalitat que ho fa a Montjuïc. Han begut oli.
Oportunament el 'periodisme d'investigació destapa' l'espionatge dins del club. Enhorabona. A que es es dedicaven els aprenents de Pedro J. quan li van robar el portàtil a Laporta? o durant l'episodi dels micròfons a la sala de juntes? 'Tiraran de la manta' algun dia per ventilar els foscos interessos que s'amagaven darrera l'absurda moció de censura? Cap a on miraven el watergateboys quan es va destapar la trama delictiva que involucrava alts càrrecs de la Guàrdia Civil i Boixos Nois.
Guàrdies Civils també van ser els que el van vacil·lar a l'aeroport per representar el que representa, i va esclatar: Va pensar, o plegues veles (versió botiflera), o ets el rei del correfoc (versió neoindepe) i va treure espurnes pels queixals. Van haver d'enviar uns pobres catalano-argentins a l'hospital abans no ens van dir que uns fatxes que s'han confós de samarreta escanyen a tort i a dret en lliguetes de futbol amateur. És vergonyós que es doni credibilitat a un bocamoll a qui li regalen una columna al Marca. Ajudin a desemmascarar d'una vegada qui està darrera de les amenaces de mort al president i deixin de conspirar per esborrar el sobiranisme sociològic del club. Laporta és vehement i un xic milhomes. Victimista? Repassin la història d'aquest club.
I si, el Barça és política des de bon començament, des que Gamper va abraçar el catalanisme catalanitzant-se el nom i les subsegüents directives han flirtejat amb la Lliga, ERC o CiU. El club amés s'afegí a la campanya per l'autonomia ja el 1918. Uns fets gens sorprenents mentre aquest país no sigui com els altres que seuen a Nacions Unides. El Barcelona té més seguidors repartits per tot el món que a Espanya. Si a Extremadura algun culer s'esvera que es faci de la Fiorentina, hi ha milers darrera esperant per fer-se soci.
S'ha anat covant una llegenda negra amb tota mena de qüestions absurdes de les quals rarament s'aporta probes, sovint ventilades per periodistes de carrera. L'unionisme mediàtic és força previsible, quan algú se'ls posa a tir se l'acusa d'embolicar-se amb la senyera si tracta de defensar-se. Quan sento allò de que algú a Catalunya s'embolica amb la senyera per fer-se la víctima normalment em solidaritzo amb la persona suposadament embolcallada. Sobretot des que constato que el catalanisme no es tant estúpid com per embolicar-se en una armilla que no atura les bales. Millet és llest i no ho ha fet. La senyera no protegeix de res, en tot cas estigmatitza, i malauradament et converteix en diana, sobretot si és estelada. O fa que les caixes es plantegin canviar-se el nom.
