Moltes persones que viuen en un territori, on teòricament existeix un sistema de govern democràtic, preferirien tenir un sistema de govern dictatorial; són gent que interiorment prefereix una dictadura a la seva mida que pugui imposar les seves idees. Solen voler passar per persones democràtiques i quan alguna cosa no els agrada dels partits opositors, ràpidament els acusen de dictadors. És a dir, acusen els altres d'allò que ells són, perquè saben que la societat en què viuen s'ha convençut que les dictadures no són positives per a la majoria de la població. Usen el recurs d'utilitzar els seus defectes, que coneixen a la perfecció, per encolomar-los als altres i així aparèixer com a millors persones. Aquesta tècnica la podeu comprovar en una campanya electoral quan els dirigents dels partits es dediquen més a malparlar dels altres que a defensar els seus programes. Com més trampes adjudiquen als polítics adversaris, més coneixement i possibilitats d'haver usat aquestes males pràctiques. Sempre hi ha algunes excepcions.
Un sistema de govern colonial que va practicar la segregació racial, que va classificar els habitants en grups racials, que va segregar les zones residencials, obligant a fer trasllats forçosos dels negres, que va desposseir-los de la ciutadania, que els va traslladar a territoris petits i pobres, que va fer bones escoles per a blancs i escoles miserables per a negres, autobusos per a blancs i autobusos per a negres… i que en els restaurants per a blancs, els negres només hi podien fer feina, només hi podien fer de criats. S'ha de dir que entre els represaliats hi va haver resistència, i que el govern segregacionista va empresonar els que protestaven… A aquest sistema de governar se'l va denominar “apartheid”. La gent que vivia des de temps immemorials a casa seva, al territori dels avantpassats, va ser separada, deportada a terres més pobres pels colonitzadors segregacionistes, se la va desposseir dels més elementals drets humans i se la va intentar mantenir submisa i sotmesa d'una manera totalment menyspreable.
Si voleu que establim un paral·lelisme entre l'apartheid a Sud-àfrica i el lingüístic patit als Països Catalans, des de la guerra de Successió de fa més de 300 anys, podem dir que vàrem ser conquerits per la força de les armes, encara que fos una guerra de successió entre un rei que respectava els nostres furs i els nostres drets i un altre que ens els va arrabassar per dret de conquesta. Va ser un sistema de govern colonial que va practicar la segregació i la persecució lingüística, que va intentar arraconar la llengua catalana a l'interior de les llars i a les converses de cafè, que ens va obligar d'una manera forçosa a no utilitzar la nostra llengua en determinats contextos i en el nostre territori, que va desposseir-nos de la ciutadania quan va voler fer-nos creure que havíem mamat una llengua inútil, que ens va voler fer creure que la llengua catalana no arribava ni a dialecte, que ens va obligar a estudiar a les escoles en una altra llengua, la dels colonitzadors, que no ens va deixar parlar en la nostra llengua en els llocs públics, que entre les persones represaliades hi va haver resistència i moltes persones que varen protestar varen ser empresonades. I no parlaré de les persones mortes i desaparegudes durant la guerra civil i repressió posterior per les seves idees i per l'ús de la seva llengua, la llengua catalana. A aquest sistema de governar, també se l'hagués pogut denominar “apartheid lingüístic”.
Davant aquesta situació totalment lamentable, resulta que les noves generacions del Partit Popular, que es veu que de la missa no en saben ni la meitat, o que obeeixen cegament ordres de la metròpoli madrilenya, després de la involució lingüística a què ens va sotmetre l'infaust govern de José Ramón Bauzá, ara pretenen continuar arraconant la llengua catalana, acusant el Govern de la Comunitat Autònoma de practicar la immersió lingüística, quan el Govern actual no ha fet gaire coses per retornar a la situació anterior a la del malaurat president citat. I en el súmmum de la ignorància o com a recurs emprat i ordenat des de Madrid, acusen el citat govern actual d'allò que ells sempre han practicat, és a dir, l'acusen d'apartheid lingüístic, cosa que durant gran part d'aquest article he intentat explicar. El que passa és tot el contrari del que ara les noves generacions del PP volen fer creure. De totes les acusacions que fan al Govern, no n'hi ha ni una que sigui veritat. Segons les mentides que inventen, són una generació perduda. En definitiva, una situació ben llastimosa que ens projecta un futur del partit més votat cap a continuar en la traïció a la seva identitat, i que demostra que els colonitzadors, quasi sempre, han trobat en la població autòctona, elements més cruels i més pèrfids que els propis colonitzadors, elements que han renegat de les seves arrels, de la seva identitat i de la seva història (i per no ser-ho, renegats, intenten inventar-ne una altra). Molts habitants de les Illes ja fa estona que han despertat de l'alienació i manipulació rebudes, i sense passar massa temps la veritat passarà per damunt de les ments que només pensen a obeir la veu dels seus amos pels guanys que aconsegueixen. Encara que li vulguin posar de contrapès una roda de moldre farina, la veritat sempre surarà.
