Per motius personals, estic considerant fer una reorientació professional cap a l’ensenyament de l’anglès, i de l’ensenyament en anglès de les assignatures de geologia, biologia i tecnologia.
Qualsevol reorientació professional és complicada, perquè no tens experiència en el nou camp, i potser hi ha milers de persones que sí que la tenen, l’experiència, i de fa anys. Malauradament, veig que l’ensenyament a casa nostra no es valora com hauria de ser.
Es parla molt de la importància d’aprendre anglès, però els professors d’anglès són en realitat mileuristes en precari. A l’escola pública, el nivell d’anglès és penós, i penso que el motiu d’aquest baix nivell és que per ser mestre d’anglès s’han de passar oposicions, i tenir certificats de llengua catalana i espanyola si ets estranger. No seria molt millor atreure professionals anglesos que volguessin vindre a ensenyar la seva llengua a casa nostra durant un temps, sense el requisit del funcionariat ni el coneixement del català i l’espanyol, per tal d’aconseguir (finalment) l’excel•lència en aquest camp tan essencial? De debò pensen els responsables d’Educació que no seria aquesta la millor opció? Cal “importar” mestres d’anglès del Regne Unit i d’altres països angloparlants si de debò volem que els nostres fills aprenguin l’anglès òptimament. O és que potser algú espera trobar mestres d’anglès a Anglaterra que sàpiguen català i espanyol quan enviem els nostres fills a estudiar a aquell país?
D’altra banda, sóc un ferm defensor de la introducció de la Setmana Blanca a Catalunya, perquè penso que els nostres fills necessiten uns períodes de descans més repartits al llarg de l’any, i aquesta iniciativa era un avenç en aquest sentit. Ara, amb el canvi de Govern, diuen que l’any vinent la suprimiran. De debò pensen que ens hi fan un favor? Ens maregen i ens confonen, quan el que caldria és una ferma defensa del nostre sistema escolar, lingüístic i també dels mestres catalans.
Els nens necessiten més vacances repartides al llarg de l’any, en comptes de tenir-les concentrades durant els mesos d’estiu. Les excuses que rebo és que a l’estiu fa massa calor, o que repartir les vacances suposa un problema afegit per als pares que no saben com fer-se càrrec dels seus fills i compaginar les seves feines.
Excuses de mal pagador. A l’hivern també fa fred, i els nens van a escola. Aquest problema es podria solucionar amb la instal•lació d’aire condicionat a les nostres escoles (igual que hi ha sistemes de calefacció). A més, a la Catalunya Nord també fa calor, i bé que segueixen el model francès sense problemes. La diferència entre una escola de Girona i una de Perpinyà és que pertanyen a dos estat diferents, res més. Ni clima ni res més. Política pura i dura.
I les vacances són faves comptades: Els pares tenen la mateixa quantitat de vacances a repartir al llarg de l’any (excepte en sectors econòmics molt concrets), i hauria de costar en general el mateix tenir cura dels nens durant 10 setmanes concentrades a l’estiu que durant 6 setmanes a l’estiu i 4 més de repartides al llarg de l’any, i els nostres nens ho agrairien, amb un rendiment més eficient i amb menys estrès al llarg del curs, i sense el perjudici que suposa allunyar-se de l’escola durant mesos a l’estiu, i haver de començar un altre cop, gairebé de zero, al setembre. Repartir les vacances també tindria efectes positius en el sector turístic, repartint més la demanada i evitant la massificació de juliol i agost. A què esperen els nous responsables d’Educació a trencar amb una tradició tan perjudicial per al rendiment escolar dels nostres fills?
